La jutgessa prohibeix que l'Ajuntament d'Arenys de Munt doni suport a la consulta

El jutjat contenciós-administratiu número catorze de Barcelona ha anul·lat l'acord del ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt pres el 4 de juny en què es va decidir donar suport a la convocatòria de la consulta sobre la independència organitzada pel Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA). La jutgessa considera que l'ajuntament 's'ha extralimitat en les competències' i ha faltat 'al principi de la lleialtat constitucional'. Ara, si la jutgessa manté la decisió, la consulta es podrà fer de totes maneres fora de les dependències municipals.

La interlocutòria de la jutgessa diu que 'la corporació municipal ve a autoritzar una consulta popular quan ja s'ha vist que és una competència constitucionalment atribuïda a l'estat' i que la llei 'impedeix donar cobertura a actuacions que superen l'àmbit de gestió competencial que té atribuït'. Per això, dóna la raó a l'advocat de l'estat i diu que, encara que l'Ajuntament d'Arenys de Munt no organitzi la consulta i només hi doni suport 'no s'ha de perdre de vista que la consulta es vol fer en dependències municipals i amb el suport logístic de l'administració municipal per a la seva preparació, organització i celebració'. De totes maneres la jutgessa ha citat els advocats de l'estat espanyol i del consistori arenyenc dilluns a tres quarts de dotze per a escoltar totes dues parts i decidir si manté o modifica la decisió.

Per la seva banda, el batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, s'ha pres la decisió judicial amb tranquil·litat i ha dit a VilaWeb que té ganes de veure dilluns a la jutgessa per a explicar-li com funciona la sala que pensaven cedir per a la consulta i que deixen fer servir a totes les entitats que la sol·liciten, des de la colla gegantera fins a l'agrupació fotogràfica, per a fer tota mena d'activitats. Móra diu que la cessió de la sala és l'únic suport que donen a la consulta i no entén perquè l'haurien de poder cedir a tota mena d'entitats i, en canvi, se'ls impedeix fer-ho al MAPA per a organitzar la consulta popular.

Carles Móra confia que la jutgessa ho entendrà i els deixarà cedir la sala però 'si s'entestés a prohibir que la consulta es faci a la sala, ja hi ha moltes entitats del poble que han ofert les seves espais per a fer-la'. El batlle, amb d'altres representants municipals, és un dels membres organitzen la consulta però recorda que ho és 'a títol personal', com un ciutadà qualsevol.

El PSC qüestiona la legalitat de la consulta d'Arenys de Munt

Tot just avui mateix, poques hores abans que es fes pública la decisió de la jutgessa, el vice-primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha dit que s'havia de veure quin és el suport real' de l'Ajuntament d'Arenys de Munt en la consulta per la independència de Catalunya. Ho ha dit arran del recurs que l'advocat de l'estat va presentar ahir contra la consulta. El PSC en qüestiona, doncs, la legalitat, quan CiU, Esquerra i Iniciativa subratllen el caràcter privat de la convocatòria i critiquen la decisió de l'advocat de l'estat.

El dirigent del PSC ha declarat que si la consulta era 'una activitat que organitza una entitat privada, aquesta pot fer el que vulgui i consultar als ciutadans el què vulgui'. I ha afegit: 'El que està en dubte es quin paper han de tenir els poder públics'. Per Iceta, 'una consulta feta per un ajuntament té un caràcter oficial' i només pot fer-se si en té la competència i si ha estat prèviament autoritzat.'

La posició del PSC respecte de la consulta difereix de la de la resta de partits, que sí que n'han avalat la legalitat. En efecte, CiU, ERC i ICV van criticar l'intent de suspendre la consulta d'Arenys perquè qui organitza l'acte no és pas el consistori, tot i cedir una sala perquè se celebri, sinó una comissió presidida pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació.

Ajornament de la manifestació falangista

'Contentíssim' i 'molt agraït'. Així ha dit que se sent Carles Móra, batlle d'Arenys de Munt, en declaracions a VilaWeb, per la decisió del departament d'Interior d'atendre a la petició del consistori, que va presentar-hi un informe en què argumentava les raons per les quals considerava que la manifestació de la Falange espanyola havia de ser ajornada. La manifestació, doncs, no es farà el 13 de setembre, dia en què té lloc la consulta popular per la independència.

Interior ha assumit el temor del consistori que l'acte falangista no desvirtuï la consulta i pugui ser font de dificultats, i l'ajorna al dia 20. L'ajornament permetrà d'evitar 'problemes molt grossos', ha dit Móra, que ha assegurat, tanmateix, que es mantindria el mateix dispositiu de seguretat per si hi ha 'brots de petits grups radicals' que vulguin impedir la consulta.

Pel batlle, seria molt millor que la manifestació falangista, en comptes d'ajornada, es prohibís. Ara, cal una 'rectificació del marc legal' perquè aquestes manifestacions d'ultradreta no puguin celebrar-se. 'Les nostres lleis emparen aquests grups feixistes. Correspon al parlament la decisió de corregir-les perquè amb la llei actual a la mà no es pot prohibir aquesta manifestació.'

Pel que fa al recurs de l'advocació de l'estat, Móra ha dit que l'Ajuntament havia cedit una sala perquè es fes la consulta, 'perquè ho fem amb tothom que ens la demana'. Però 'si el problema és que la consulta no es pot fer en dependències municipals, la solució és ben fàcil: la canviarem d'emplaçament.' Segons Móra, els organitzadors de la consulta han rebut ja moltes propostes, per part d'entitats privades. Per tant, trobar un lloc perquè se celebri aquesta consulta per la independència no és pas cap problema.