L'estat espanyol vol suspendre la consulta d'Arenys de Munt per la independència

La titular del jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona ha acceptat a tràmit un recurs presentat per l'estat espanyol contra la consulta popular per la independència d'Arenys de Munt del 13 de setembre vinent. L'estat considera que la consulta vulnera la llei de bases de règim local, però el batlle, Carles Móra, pensa que hi ha una altra motivació. 'A l'estat espanyol, li molesta que fem la consulta', ha declarat a VilaWeb.

'A Arenys ja havíem fet consultes populars, en vam fer dues abans de soterrar la riera. I ara volen impedir que un poble parli; avui és Arenys, demà en pot ser un altre', ha afegit Móra. 'Des del punt de vista jurídic i administratiu, el cas és en mans des nostres advocats, que asseguren que la consulta és del tot legal. La consulta no l'organitza l'Ajuntament, sinó una comissió organitzadora. Si no es fa institucionalment, el consistori no vulnera res'.

Fonts de la Conselleria de Governació han dit, en declaracions a VilaWeb, que la consulta, en efecte, no vulnerava la llei. Els motius són, talment ha argüit el batlle, que la consulta no havia estat organitzada per l'Ajuntament. El conseller, Jordi Ausàs, no ha volgut fer cap declaració més.

Reaccions polítiques

Les reaccions dels partits polítics catalans no s'han fet esperar. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha defensat la legitimitat de la consulta i ha dit que ningú, 'ni les institucions ni l'estat espanyol, havia de tenir 'por de la democràcia'. Per Ridao és un dret democràtic que 'la gent parli, i parli a les urnes'.

Per la seva part, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, també ha lamentat la decisió de l'estat espanyol de presentar un recurs contra la consulta i l'ha qualificada de 'desafortunada'. Per Herrera la consulta ha de fer-se 'amb normalitat'.

Un acord municipal

Tots els partits amb representació municipal, excepte el PSC, votaren en favor de fer la consulta. La votació es va fer, en ple, a petició de la CUP i del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació. La proposta va tenir onze vots a favor: els d'Esquerra, CiU, la CUP i els Independents d'Arenys de Munt 2000. El PSC, en canvi, va votar-hi en contra, tot al·legant que a seva opció era el federalisme i no pas la independència.

La petició d'ajornament de la manifestació de Falange

L'Ajuntament d'Arenys de Munt va lliurar al Departament d'Interior un informe en què recomanava l'ajornament de la concentració que la Falange espanyola ha convocat el mateix dia en què s'ha de fer la consulta. El designi de l'Ajuntament és, principalment, d'evitar que els habitants d'Arenys se sentin intimidats i que pugui haver aldarulls i possibles agressions'.

En l'informe, l'Ajuntament d'Arenys hi ha recopilat apunts de webs i fòrums, convocatòries de Facebook, comentaris de les notícies publicades a diaris digitals, articles periodístics i molta jurisprudència. L'informe fins i tot inclou cartes de l'associació de comerciants i del mossèn d'Arenys de Munt, a qui més d'un feligrès ja li ha dit que el dia de la consulta no aniria a l'església per por de possibles avalots. Interior encara no ha dit si atenia o no l'informe, però hi ha previst que ho faci aquesta setmana.

El Departament d'Interior va comunicar a VilaWeb que, d'acord amb l'article 10 de la llei orgànica 9/1983, podia haver-hi elements per prohibir la manifestació, tot i que calien raons fonamentades. Raons que, pel batlle, es troben plantejades en l'informe. És per això que Móra confia que el Departament d'Interior veurà raonable de canviar la data de la manifestació falangista.

Adhesions al manifest de suport

Fins ara la consulta popular ha rebut nombroses mostres de suport, tant de partits polítics, com d'entitats i personalitats del món polític, cultural i associatiu. Entre el més de mig centenar de personalitats (pdf) que s'han adherit al manifest de suport a la consulta hi figura l'ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall; els consellers d'ERC Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan (ERC); l'ex-conseller del PSC, Ferran Mascarell; el rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i militant socialista, Jaume Sobrequés; l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras; el diputat d'ERC al Parlament Uriel Bertran; el president de l'àmbit d'immigració de CDC, Àngel Colom; l'ex-conseller i líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero; escriptores com Empar Moliner i Isabel Clara Simó; els músics Francesc 'Titot' Ribera i Joan Reig o l'advocada Magda Oranich i la cantant Núria Feliu, entre molts d'altres.