Esperant la sentència del Constitucional, tres anys després

El 9 d'agost de 2006, avui fa tres anys, va entrar en vigor el nou Estatut de Catalunya, una llei orgànica el desplegament de la qual no ha estat exempt de polèmica. La Generalitat fa un balanç positiu d'aquests tres anys i destaca l'acord sobre el nou model de finançament com a 'principal èxit' del desplegament estatutari. Però després d'unes quantes retallades, el text encara roman pendent de la decisió del Tribunal Constitucional.

Rebaixes des del primer dia

A final del 2005, l'aleshores primer secretari del PSC, José Montilla, va presentar al congrés espanyol les esmenes a l'estatut que no havien prosperat al parlament, trencant així la unitat del tripartit davant del text estatutari. Poc després, un sonat pacte entre CiU i PSOE, vinculat en un principi amb el retorn de CiU al govern, donava un nou cop de tisora a l'estatut. Finalment, l'aprovació al parlament espanyol de la llei orgànica va suposar una tercera rebaixa del text que havia aprovat el Parlament de Catalunya. Però ara, tres anys després de l'entrada en vigor, l'estatut encara es pot veure més retallat.

Pendents del Tribunal Constitucional

I és que cal tenir present que l'estatut encara és pendent de la sentència que ha de fer pública el Tribunal Constitucional, que estudia la constitucionalitat del text arran d'un recurs interposat pel Partit Popular. En aquest sentit, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va advertit que una sentència que retallés l'estatut podia provocar que es tanqués en fals el pacte de la transició i que quedés obert l'encaix de Catalunya a l'estat espanyol.

Per la seva banda, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, avisava: 'Si no accepten aquesta relació entre Catalunya i l'estat espanyol i ens diuen que algunes qüestions centrals són inconstitucionals, és que no accepten la nostra forma de ser a l'estat'. Si això passés, Herrera va dir que caldria reclamar una reforma de la constitució espanyola, tot i mostrar-se convençut que el TC no retallaria pas l'estatut. Per la seva banda, Esquerra va advertir que una sentència del TC negativa faria augmentar encara més 'el grau d'insatisfacció amb l'actual nivell d'autonomia de Catalunya', en paraules del portaveu del partit Ignasi Llorente.

Pel que fa als traspassos de competències, el govern destaca que n'ha tancat dotze i que en l'última comissió bilateral estat-Generalitat es va acordar el traspàs de la rodalia de Renfe de Barcelona i la inspecció de Treball. Tanmateix, encara s'ha de fer la valoració econòmica del traspàs de rodalia i manca establir-ne els recursos humans necessaris. En aquest sentit, Convergència critica la 'incapacitat' del govern per aconseguir 'traspassos notables', a banda 'd'anuncis virtuals, com el de rodalia'. No és l'únic partit que es mostra escèptic davant d'aquest acord. Quan el president Montilla i el ministre José Blanco van anunciar el traspàs, només el PSC se'n va alegrar; la resta de partits van demanar les inversions necessàries per fer-lo realitat.

L'escull del finançament

Un dels puntals del nou estatut era el nou sistema financer, que va ser aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera a mitjan juliol, després de gairebé un any de retard, segons la data prevista a l'estatut, i després que el govern espanyol incomplís no pocs terminis.

El govern s'enorgulleix del sistema de finançament autonòmic assolit i assegura que aquest 'desenvolupa l’estatut en la seva potencialitat i respecta els elements bàsics establerts en el text.' Mostra d'aquesta satisfacció és la crida que va fer divendres José Montilla a no caure en triomfalismes per tal de fer front a l'últim any de legislatura. 'Ara no és moment d'encantar-nos amb l'èxit aconseguit', va dir el primer secretari del PSC durant un sopar amb militants, i va afirmar que gràcies a una 'actitud optimista però ferma' havien aconseguit 'el millor finançament de la història'.

Però no tothom pensa de la mateixa manera. Convergència i Unió encapçala, des que es va tancar l'acord, l'oposició al pacte de finançament, en considerar que incompleix l'estatut. També un sector de la societat s'ha mostrat escèptic davant de l'acord, tal com va recollir VilaWeb TV.

Valoracions desiguals del text

L'encarregat de vetllar pel desenvolupament de l'estatut, el conseller Joan Saura, feia divendres un balanç positiu i afirmava: 'L'estatut és més poder polític i més recursos econòmics per a Catalunya.' Però tot i la valoració positiva de la Generalitat, l'altre soci de govern, Esquerra, insisteix que l'estatut 'és clarament insuficient'. El partit recorda que va votar en contra de l'actual text estatutari per considerar-lo 'un sostre molt baix' i que ara 'cal accelerar al màxim el seu desplegament per tal d'arribar a aquest sostre tan aviat com sigui possible i poder plantejar de fer un salt endavant.'

Per la seva banda, Convergència considera que avui no hi ha motius per a celebrar res perquè 'Catalunya no ha aconseguit ni més poder polític ni més capacitat per a decidir'. El president de Convergència i Unió, Artur Mas, ha lamentat avui que la Generalitat no fes complir l'estatut. Com a exemple, ha dit que no havien arribat tots els diners que segons l'estatut haurien d'arribar. 'El tripartit accepta que el govern espanyol envaeixi constantment les competències de Catalunya, com és el cas de la llei de dependència o el decret de les caixes d'estalvis', ha dit. Però segons Montilla, CiU no va ser capaç de desplegar l'estatut de Sau en vint-i-tres anys i va deixar en 'via morta' una reforma estatutària.