Milers d'estudiants burlen els mossos amb un recorregut alternatiu per Barcelona

Els estudiants i professors que es van manifestar ahir per Barcelona van canviar de sobte la ruta de la manifestació i van desconcertar, doncs, els mossos d'esquadra, que ja havien blindat el centre de la ciutat. Els convocants havien anunciat que passarien per la Rambla, però els deu mil manifestants (cinc mil, segons la policia) van fer cap, sense incidents, a Sants, tot criticant el pla de Bolonya i la violència dels atacs de la policia.

Els organitzadors tenien un servei d'ordre propi que s'encarregava de dissuadir els possibles grups violents. Arnau Mallol, del SEPC, va explicar a VilaWeb que, tot i que dimarts havien assegurat que baixarien per la Rambla, ahir, en vist de 'l'ampli desplegament de la policia i dels comunicats oficials d'Interior', s'havien estimat més d'evitar aldarulls. 'Si no ens deixen passar, no passarem', ja havia dit un dels portaveus de les assemblees d'estudiants.

Els convocants havien fet una crida perquè els manifestants no portessin banderes, encara que finalment se n'hi van veure algunes, ni anessin encaputxats. El Departament d'Interior havia dit que en cap cas no toleraria el pas per la Rambla.

Però, sorprenentment, la manifestació, en lloc de sortir de la plaça de la Universitat pel carrer de Pelai en direcció a la Rambla, va tirar pel carrer d'Aribau. Els mossos es van desplegar a corre-cuita a la ronda de Sant Antoni, tement que els manifestants no provessin d'encaminar-s'hi, però la marxa va pujar fins al carrer de la Diputació, i d'allà cap a la plaça d'Espanya. Era un recorregut que ja tenien preparat i que va agafar els mossos per sorpresa.

La manifestació va deixar després el carrer de la Diputació, va pujar pel carrer de Calàbria fins a la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya, on va desplegar i penjar una pancarta que reclamava la dimissió del conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet. En acabat, va continuar fins a l'Avinguda de Roma i va enfilar pel lateral de l'estació cap a la plaça de Sants. Allà va ser rebuda per membres d'alguns col·lectius i moviments socials del barri que van tirar coets a tall de benvinguda. Seguidament, van continuar, tots plegats, pel carrer de Sants fins entrar a la plaça d'Osca, on els col·lectius de Sants havien preparat un taulat per als parlaments finals.

A la plaça d'Osca dos representants d'associacions de Sants, el professor de filosofia de la UB, Santiago López Petit, una representant dels estudiants i un representant del sindicat obrer andalús van llegir els manifestos finals, encoratjant els estudiants a continuar les mobilitzacions.

La manifestació, de signe festiu, va fer tot el recorregut sense incidents i, fora de l'helicòpter de la policia i dels antiavalots que la seguien, s'hi van veure ben pocs mossos d'esquadra. Això sí, els concurrents no van parar de demanar la dimissió dels consellers Joan Saura i Josep Huguet.

Protestes en algunes ciutats més

Ahir també hi va haver manifestacions en algunes ciutats més contra el pla Bolonya i en solidaritat amb els estudiants que es mobilitzaven a Barcelona. Un centenar d'estudiants es va concentrar davant el rectorat de la Universitat de Lleida i, a migdia, centenars d'estudiants es van concentrar a València davant la Facultat de Geografia i Història; a més, uns tres-cents van ocupar el rectorat de la UV durant vint minuts per criticar els atacs de la policia de la setmana passada. A Girona, un centenar d'estudiants es va concentrar davant la seu d'ICV, a la carretera de Barcelona, i la van tallar durant vint minuts. Uns quants, vestits de blanc, es van estirar a terra de manera que es podia llegir la paraula 'prou' mentre els companys cridaven proclames contra els mossos i la càrrega de la policia de Barcelona. Després van anar fins a la plaça del Vi, on van llegir un manifest.

Escarp diu que el canvi de recorregut és 'inacceptable'

Assumpta Escarp, regidora de Seguretat de l'ajuntament de Barcelona, ha dit que variar el recorregut d'una manifestació és 'inacceptable'. Ha dit, també, que tota manifestació ha de ser comunicada perquè 'això permet poder exercir-ne el dret i al mateix temps establir totes les mesures perquè la ciutat pateixi el mínim possible'. Escarp ha fet aquestes declaracions en una entrevista al programa 'El món RAC1.