Deu Mil a Brussel·les critica que cap eurodiptat català no hagi assistit al lliurament de la carta

Representants de la campanya Deu Mil a Brussel·les han lliurat al Parlament Europeu una carta (pdf) dirigida a tots els eurodiputats en què vindiquen l'exercici del dret d'autodeterminació i reclamen que el poble català sigui reconegut com un 'poble normal' dins la Unió Europa. La plataforma ha criticat que cap dels diputats catalans a l'Eurocambra no hagi assistit a l'acte. El lliurament de la carta preludia la manifestació de dissabte a Brussel·les.

Ian Hudghton, eurodiputat del Scottish National Party, i Mikel Irujo, d'Eusko Alkartasuna, a qui se'ls ha lliurat la carta, han lloat la visita al Parlament de la plataforma i els han encoratjat a seguir les reivindicacions. Mikel Irujo ha dit que el dret a l'autodeterminació era reconegut a la UE: 'Kosovo i Montenegro són els dos casos que ho demostren. Només la constitució espanyola nega el dret a l'autodeterminació', ha dit. Per la seva banda, Hudghton ha explicat (àudio) que entenia les reivindicacions de Catalunya perquè eren molt similars a les d'Escòcia.

El portaveu de Deu Mil, Aureli Argemí, ha criticat que cap eurodiputat català no hagi acudit a rebre'ls i ha dit que només Raül Romeva havia excusat la seva presència. Tanmateix, l'eurodiputat de CIU Ignasi Guardans ha assegurat que ningú no l'havia convidat.

'Actualment ja hi ha vint-i-set estats adherits al projecte de la Unió Europea, amb la particularitat que, entre aquests estats, vuit encara no existien quan es van fundar les Comunitats Europees, simplement perquè els drets col·lectius dels pobles que els justifiquen no els eren reconeguts com calia', diu el text de la carta, que recorda el compromís comunitari de construir una nova Europa fonamentada en l'aprofundiment de la convivència democràtica, de la pau i del respecte als drets humans individuals i col·lectius.

Per això els organitzadors recorden el motiu de la mobilització en aquesta carta: 'El nostre gest és una prova de perseverança en la defensa dels drets del poble català, però també és un toc d’atenció i de crítica pel fet que polítiques separadores i discriminatòries dels estats, consentides per les mateixes institucions europees, deixen aquest poble en una situació que no li permet de tenir un lloc propi en la construcció de la Unió en la diversitat.'

La plataforma ha convocat per dissabte una manifestació a Brussel·les per reclamar el dret a l'autodeterminació. L'acte començarà a les 11 del matí a l'estació del nord i els manifestants recorreran els carrers amb el lema 'We want a catalan state' (Volem un estat català).