El govern aprova sense ICV l'avantprojecte de la llei d'educació

El govern ha aprovat avui l'avantprojecte de la llei d'educació (LEC) que, entre unes altres mesures, ha de dotar d'autonomia els centres a l'hora de decidir d'aplicar o no la tercera hora d'espanyol. Però l'aprovació s'ha fet sense el suport d'ICV que, per primera vegada en la lesgislatura, discrepa d'una decisió de l'executiu. Els ecosocialistes diuen que la llei 'no recull l'esperit de l'acord del pacte nacional per a l'educació'.

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, s'ha felicitat per l'aprovació avui al conselle executiu de l'avantprojecte de la LEC. Diu que modernitza l'educació, en fixa els objectius, crea l'agència d'avaluació i atorga més autonomia als centres entre d'altres aspectes.

Pel que fa a les crítiques rebudes, Maragall, ha assegurat que en el procés d'elaboració s'hi han tingut en compte els sectors implicats i que, si volen, podran presentar les seves queixes quan la llei es debati al parlament.

ICV no dóna suport a la llei

Els ecosocialistes tenen clar que no donaran suport a la normativa tal com està redactada. Consideren que la desaparació del concepte 'públic' en un dels punts és una concessió a l'escola concertada i, per això, denuncien que la normativa no iguala en obligacions centres públics i concertats tot i rebre, igualment, diners de l'administració.

En aquest sentit, la portaveu i diputada d'ICV, Dolors Camats, va dir ahir que la llei no recollia l'esperit de l'acord del pacte nacional per l'educació, 'especialment en allò que fa referència a establir un servei que acabi amb la doble xarxa, la privada i la pública.' Camats, que pensa que amb més temps s'hagués aconseguit un acord amb tota la comunitat educativa, va dir que ICV presentaria esmenes en el tràmit parlamentari de la llei, que començarà al setembre. 'La llei ha d'establir garanties per a la gratuïtat i la corresponsabilització de tots els centres finançats amb fons públics', deia la diputada.

La posició de CiU

CiU, que ha qualificat de 'lamentable' la posició d'ICV, espera que el govern resolgui les seves diferències i 'sigui capaç de consensuar una llei tan important'. La diputada convergent Irene Rigau ha dit a VilaWeb que aquesta llei 'ha de durar molts anys i que per tant ha de ser una llei de país, amb el màxim suport dels partits polítics'. Per Rigau, si ICV no canvia de posició 'haurem de pensar que Iniciativa no vol una llei de país, sinó una llei de tripartit'.

La tercera hora

Mitjançant una ordre publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), el govern ja va endarrerir un any l'aplicació de la tercera hora d'espanyol, per així tenir temps d'aprovar la llei d'educació, però a principis d'aquest mes una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenava als centres de primària de programar la tercera hora el curs vinent. El departament d'Educació no ha recorregut la interlocutòria perquè considera que no es contradiu amb l'ordre publicada. Per al govern, doncs, és important d'aprovar avui l'avantprojecte de llei perquè blindarà el català com a llengua vehicular d'aprenentatge.

Rebuig dels sindicats

El sindicat majoritari de l'ensenyament públic, USTEC-STEs, ha tornat a reiterar el rebuig a l'avantprojecte i ha anunciat mobilitzacions de cara al començament del proper curs, inclosa la convocatòria de vaga per al mes d'octubre. En un comunicat, USTEC-STEs critica que el text doni per fet que, 'per millorar el nostre sistema educatiu, només cal canviar la gestió dels centres públics i fer-la el més similar possible a la dels centre privats', cosa que fomenta la competitivitat entre el professorat i entre els centres, segons diu el sindicat.

USTEC-STECs es queixa de la poca intervenció que han tingut els sindicats representatius en les negociacions de l'avantprojecte de la llei, les quals qualifica de 'farsa' i 'operació d'imatge davant l'opinió pública'.

Una altra queixa del sindicat és que l'avantprojecte manté vigents la majoria d'aspectes que havien estat rebutjats pel professorat durant la vaga del passat 14 de febrer: 'un model empresarial de gestió dels centres públics, la desregularització de les condicions laborals del professorat i un servei educatiu d'interès públic al servei dels interessos privats.' El sindicat no entén com es vol aprovar una llei que ha estat rebutjada públicament per tanta gent.

Finalment, USTEC-STECs posa en dubte la legalitat dels canvis en les condicions de treball del professorat perquè considera que són substancials i no s'han sotmès a cap 'procés real de negociació col·lectiva'.

Comissions Obreres també ha mostrat el seu rebuig a l'avantprojecte i ha criticat que aquest s'hagi dut a aprovació sense haver demanat un informe preceptiu al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), tal i com preveu la mateixa llei i també l'estatut; un gest que ha qualificat de 'molt greu'. Segons CCOO de Catalunya, el govern 'no tindrà capacitat moral per exigir altres compliments de l'estatut si és el primer a incomplir-lo'.