Els governs català, valencià i balear reclamen una correcció del finançament

El secretari d'estat d'Hisenda espanyol, Carlos Ocaña, ha presentat avui (vegeu-ne el vídeo) les esperades balances fiscals (pdf). Aquestes dades confirmen que les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià són els territoris que pateixen més dèficit fiscal, quan es calculen en funció del flux monetari (relaciona la despesa pública amb el territori on es fa). El govern català, el valencià i el balear han reclamat que es canviï el model de finançament que fa que el nostre país sigui el més castigat pel que fa al dèficit fiscal.

En aquest sentit, el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, en nom de la Generalitat de Catalunya, ha dit que les dades demostren que hi ha un elevat dèficit que cal corregir. Huguet afegeix que aquestes balances, fetes amb dades del 2005, també demostren que les comunitats amb superàvit 'no s'espavilen amb el subsidi que reben'. Huguet ha insistit en què el model de finançament actual és insuficient.

El conseller ha afirmat que el model condemnava les comunitats que més contribueixen al conjunt de l'estat espanyol a rebre menys. 'I no és positiu per a les comunitats que menys aporten perquè l''excés de diner paralitza la iniciativa i l'esforç', ha dit. Tenint en compte que Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià són les comunitats que surten més perjudicades pel model de finançament, Josep Huguet ha avançat que la Generalitat continuarà insistint per aconseguir la unitat d'aquests territoris menys beneficiats, i ha afegit que, 'si cal, també amb Madrid'.

Camps demana més inversions

De la seva banda, el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, ha dit que el País Valencià és mal finançat per part de l'estat, perquè 'no reconeix el milió més d'habitants que hi viuen i als quals se'ls ofereix cada dia educació, sanitat i polítiques socials'. Per aquesta raó, Camps ha demanat a Zapatero que reconegui que fan falta més finançament i més inversions.

El president balear, Francesc Antich, ha remarcat que aquestes dades demostraven que cal que les Illes disposin d'un sistema de finançament que deixi de perjudicar-les.

Les dades

El govern espanyol ha presentat dades calculades amb dos mètodes diferents; quan en el càlcul s'utilitza el flux de benefici (relaciona la despesa pública amb una comunitat independentment del lloc on es presta el servei públic), Madrid passa a la primera posició de comunitat amb més dèficit, seguida de les Illes, Catalunya i el País Valencià.

Els diferents estudis sobre balances fiscals de l'any 2005 proporcionen xifres força diferents segons qui els ha fet. Així doncs, les dades de l'informe del ministeri espanyol d'Economia mostren que el dèficit fiscal de les Illes Balears és d'entre un 7,47 i un 8,56% del PIB calculant amb el flux de benefici i d'entre un 13,96% i un 14,20% amb el monetari. La Fundació Josep Irla l'establia en el 16,9% del PIB.

En el cas del País Valencià, les xifres del ministeri són d'entre un 3,22% i un 3,62% seguint els càlculs del flux de benefici, i d'entre un 6'32% i un 6'40% segons el monetari. L'estudi d'Irla situa el dèficit fiscal al 2,3%.

Finalment a Catalunya hi ha tres indicadors. D'una banda, les dades del ministeri espanyol, amb un dèficit que oscil·la entre el 6,38% i 6,69% calculant amb el flux de benefici i entre un 8,69% i 8,70% amb el monetari. En segon lloc, l'estudi de la Fundació Irla, que el situa al 10,2%. I, finalment, el de l'informe (pdf) del grup d'experts encarregat per la Generalitat que l'estableix en el 9,8% del PIB, és a dir, 16.735 euros.

Ocaña ha volgut insistir en què la publicació de les balances respon a un compromís del govern espanyol i a la voluntat de ser transparents. Tot seguit ha afegit que amb aquestes dades a la mà, esperaven que no hi hagués que els no hi hagi més debats 'demagògics'. El secretari d'estat d'Hisenda espanyol ha dit que aquestes dades no es poden traslladar al debat sobre finançament perquè són càlculs diferents.