Els ordinadors també col·laboren

El vint-i-tresè Open Grid Forum (OGF23), que es fa aquests dies a Barcelona, és un dels espais de debat més importants del món sobre 'grid computing' (computació en graella), un dels principals sistemes de computació distribuïda. Reconeguts experts com Werner Vogels, d'Amazon.com; DieterKranzlmueller, de l'European Grid Initiative; i Les Robertson, del CERN són a la ciutat per presentar i discutir ponències sobre aquest sistema de col·laboració entre ordinadors que permet fer recerques molt ambicioses.

El congrés acull, en total, uns quatre-cents experts i representants d'empreses, institucions governamentals i centres de recerca que debaten les tendències de futur d'aquesta tecnologia. S'hi estudien des de les possibles aplicacions per a grans recerques però també per a empreses, fins a la manera d'estalviar tanta energia com sigui possible, quins processos de treball cal seguir perquè funcioni millor o la compatibilitat dels sistemes de computació en graella d'Àsia i Europa.

La competència dels superordinadors

Una de les entitats que organitza el congrés és el Barcelona Supercomputing Centre, que gestiona el superordinador Mare Nostrum i és que mitjançant els sistemes de la computació distribuïda es poden abordar problemes i càlculs que, d'una altra manera, només serien assequibles, amb un temps raonable, per a alguns superordinadors. Però els mètodes de computació distribuïda no acostumen a fer servir grans superordinadors que són molt cars de fer i mantenir, sinó que aprofiten ordinadors convencionals per tal de fer-los calcular en xarxa de diverses maneres. Aquests mètodes ja es fan servir, per exemple, per simular l'efecte dels terratrèmols, fer models climàtics o resoldre problemes financers, entre més.

Un exemple: la recerca de vida extraterrestre intel·ligent

Un exemple força conegut de computació distribuïda és el projecte SETI@home, dedicat a processar les senyals de ràdio que reben els radiotelescopis per buscar proves de vida intel·ligent fora de la Terra. La Universitat de Berkeley distribueix les dades que rep en gravacions de dos minuts que reparteix a milers d'ordinadors personals de tot el món. Es tracta d'ordinadors d'usuaris voluntaris que quan són encesos però en desús processen aquestes dades. Hi ha una comunitat catalana de voluntaris d'aquest projecte força nombrosa. Doncs bé, amb aquest sistema el projecte SETI@home ha assolit, el 2008, una potència de càlcul màxima de quatre-cents vuitanta teraflops, superior, fins i tot, a la del superordinador Mare Nostrum, que com a màxim arriba als noranta-quatre teraflops. La potència de càlcul de SETI@home pot oscil·lar força i en alguns moments és només d'algunes desenes de teraflops, però continua essent un bon rival per als superordinadors.

Enric Borràs Abelló