Educació endarrereix un any l'aplicació de la tercera hora d'espanyol

El departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha decidit de prorrogar fins a finals de l'any vinent l'obligació que imposava a les escoles de renovar el seu projecte lingüístic abans del 30 de juny. L’objectiu és tenir temps per aprovar la nova llei d’educació (LEC) on s’estableix que són els centres els qui tenen autonomia per decidir com apliquen la tercera hora d’espanyol. De moment, a la pràctica, les escoles podran continuar un any més amb el projecte que ara tenen vigent.

D’aquesta manera, els centres continuen el model actual en què fan 420 hores d'espanyol, en comptes de les 665 a què obligava el decret del ministeri d'Educació espanyol. Educació, doncs, es fa enrere en la seva intenció que els escolars comencessin el curs 2008/09 fent les tres hores.

Segons que ha confirmat el departament a VilaWeb, Ernest Maragall ha ordenat una ordre, que es publicarà al DOGC, per donar un any de marge als centres perquè modifiquin el projecte, contravenint així les instruccions (pdf) que el mateix departament havia enviat a les escoles aquests dies.

Tant el vice-president català, Josep-Lluís Carod-Rovira, com el conseller d'Educació van dir ara fa un any que el decret català d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària no faria obligatòria la tercera hora. Van explicar que era una obra d'enginyeria lingüística, perquè havien trobat una via legal per no incloure la tercera hora i respectar alhora l'ordre del ministeri.

El decret, pactat pel PSC i Esquerra, preveu únicament 420 hores d'espanyol durant els sis cursos de primària, és a dir, dues setmanals de primer a sisè de primària, i estableix que els centres que ho vulguin podran decidir si l'implementen, o no, en funció del seu entorn sociolingüístic.

El sindicat USTEC, contrari a la tercera hora

El sindicat majoritari en el sector de l'ensenyament, USTEC, criticava ahir al matí la intenció d'Educació d'aplicar la tercera hora d'espanyol durant el curs 2008/09: 'Una vegada més s'intenta colar per la porta del darrera una disposició que va ser àmpliament contestada en el seu moment i que segueix sense comptar amb l’acord de la comunitat educativa. Aquesta mesura va en direcció contrària de les prioritats educatives i de les necessitats sorgides amb la inclusió a les escoles de nouvinguts.'

La seva portaveu, Rosa Canyadell, deia que no hi havia cap argumentació pedagògica que justifiqués un canvi en el model lingüístic: 'Els alumnes catalans treuen les mateixes notes en l'assignatura de castellà castellana que els de la resta de l'estat.' Deia que bona part dels nouvinguts ja coneixien l'espanyol i que, per tant, el sistema educatiu hauria de reforçar l'aprenentatge del català.

El sindicat instava les escoles a què no fessin cas de la llei i no modifiquessin els seus projectes lingüístics per evitar que es restringís l'ús del català com a llengua d'aprenentatge.

Trencament del pacte de govern

Una de les quatre candidatures a encapçalar ERC, Esquerra Independentista, també criticava que la decisió originària del departament trencava el pacte ERC-PSC que es va materialitzar en el decret d'ordenació dels ensenyaments. 'L'aplicació de la tercera hora és una ruptura de l'acord subscrit entre els tres socis que requereix d'una ràpida rectificació i recorda que si la seva aplicació tira endavant el PSC haurà trencat el pacte de Govern', diu.