Les acusacions mútues marquen un debat en què Rajoy s'ha mostrat més agressiu

La discussió sobre la unitat de l'estat espanyol i la fallida negociació amb ETA en el procés de pau al País Basc han estat els temes que han generat més tensió entre José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy en el primer debat televisat entre ambdós candidats. Zapatero ha rebut els atacs de Rajoy en aquestes qüestions i en altres, com immigració, educació i habitatge, i ha acusat el candidat del PP d'haver fet una oposició deslleial i de voler dividir la ciutadania.

Després d'un primer bloc dedicat a l'economia, en què hi ha hagut poques propostes i divergència de punts de vista sobre la salut de l'economia, Mariano Rajoy ha cercat el primer cos a cos amb Zapatero en la política d'immigració, acusant-lo d'haver fet regularitzacions massives que han generat un efecte crida. D'entrada, el candidat socialista ha esquivat el tema per defensar la gestió del govern que presideix en educació i en investigació biomèdica, i, quan l'ha encarat, ha criticat que els governs del PP permetessin més regularitzacions que no el del PSOE.

Però un dels moments més tensos del debat ha arribat quan Zapatero i Rajoy han discutit sobre política exterior i de seguretat. Rajoy, que tenia sempre el primer torn de paraula, ha plantejat de seguida el fracàs de la negociació del govern espanyol amb ETA que va propiciar el trencament de l'alto-el-foc per part d'aquesta organització. Rajoy ha acusat Zapatero de donar esperança a ETA i l'ha criticat durament per haver-hi negociat qüestions polítiques. Zapatero ha esquivat referir-se a aquesta negociació, que ell mateix va admetre haver fet a començament d'any en una entrevista amb El Mundo, i ha contraatacat qualificant d'immoral l'actitud del PP, que, segons ell, ha utilitzat de manera partidista aquest tema, fent una oposició deslleial amb l'executiu. A més, ha aprofitat per recordar a Rajoy que va atribuir els atemptats de l'11-M a ETA; 'si vostè em diu que ETA no tenia capacitat operativa a l'acabament de l'anterior legislatura, perquè li va atribuir l'autoria del pitjor atemptat de la història d'Europa?', ha preguntat.

Si aquesta qüestió ha tensat el debat, la discussió sobre la unitat territorial de l'estat l'ha acabat d'encendre. Mariano Rajoy ha acusat Zapatero de dividir els espanyols, de sembrar tensió i de trencar el consens de la transició per haver permès l'aprovació del nou estatut de Catalunya i pel fet que el cap del govern basc, Juan José Ibarretxe, hagi convocat una consulta popular per l'octubre d'enguany. En aquest punt, Zapatero ha fet equilibris per mostrar-se a la vegada partidari de la defensa de la unitat d'Espanya i generós en la concessió de majors quotes d'autogovern a les comunitats autònomes. En aquest bloc del debat, dedicat a la política institucional, Zapatero i Rajoy també se les han hagut en política hídrica; el candidat del PP ha acusat el govern socialista d'agreujar les conseqüències de la sequera per haver derogat el Pla Hidrològic Nacional. Zapatero s'ha defensat atacant: ha preguntat amb insistència si el PP incorporava el transvasament de l'Ebre al programa electoral, però Rajoy no l'ha respost.

Crítiques al bipartidisme

Molts partits han criticat que es faci aquest debat, perquè consideren que exclou moltes visions polítiques de l'estat espanyol. En efecte, tant CiU com ERC, ICV, IdPV i Unitat pensen que el cara a cara entre Zapatero i Rajoy pretén promoure el bipartidisme, i silenciar els partits minoritaris. Avui, CiU ha demanat a la Junta Electoral que computi tots els debats com a informació electoral.

Divendres passat a les Illes sí que es va fer un debat televisiu plural amb els candidats del PSIB, el PP, Unitat i Esquerra Unida. Podeu seguir el debat en aquest enllaç.