El Consell General reconeix oficialment el català a Catalunya Nord

El Consell General dels Pirineus Orientals reconeix oficialment el català com a llengua de Catalunya Nord. La Carta, aprovada el 10 de desembre, ha passat pràcticament inadvertida fins que el butlletí del Consell no ha arribat a les cases i n'ha informat a bastament. Pel vice-president, Marcel Mateu, la Carta no va contra l'article 2 de la constitució francesa, ans és un acte de normalitat. Les entitats catalanistes no dubten a qualificar-la de fet històric.

La Carta del català reconeix oficialment el català com a llengua del departament i accepta l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). També compromet el consell a ser un transmissor actiu de la llengua catalana (i de la cultura), a garantir-ne la supervivència, a fer-la present en tots els àmbits de la vida pública, a obrir classes bilingües i a signar acords amb les altres administracions perquè també ho facin.

Mateu ho considera un acte de normalitat, que determina punt per punt les iniciatives que ja es porten a terme i les que volen tirar endavant. A tall d'exemple, diu que ja és possible d'adreçar-se en català a alguns funcionaris del consell, que s'han retolat en català totes les carreteres departamentals i que la biblioteca del Consell, que nodreix una vuitantena de biblioteques locals, disposarà aviat d'un fons en català.

La Carta es va aprovar amb vint vots favorables, cap de contrari i sis abstencions, el 10 de desembre de 2007. Si ha passat desapercebuda fins ara és, segons Mateu, perquè l'assemblea del 10 de desembre va aprovar moltes disposicions que van acaparar l'atenció dels mitjans de comunicació francesos.

Respectuosos amb la constitució

Per Mateu, la Carta no contradiu la constitució francesa, que deixa ben clar que la llengua de la república és el francès. Al preàmbul ja s'explica que la promoció del català no va en detriment del francès ni de la unitat estatal, ans es basa en la Declaració Universal dels Drets Humans; també en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (pdf), que l'estat francès no ha ratificat. El Consell, que n'és conscient, ho critica i defensa que les col·lectivitats territorials haurien de protegir el català, bo i afavorint-ne l'estudi i l'ús, com a patrimoni cultural que és.

El Consell, que únicament té competències en carreteres, en assistència social i escoles, ha aprovat la carta perquè és important: 'Moltes relacions econòmiques van lligades a la llengua ,i promoure-la és important per a desenvolupar el país. No fer-ho seria una bestiesa.'

Un precedent jurídic de primer ordre

El director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, diu que és una llei històrica que salvaguardarà el patrimoni lingüísitic català, i comenta que redacta una carta adreçada al president del consell, el socialista Christian Bourquin, per felicitar-lo. Veu la retolació de les carreteres departamentals en català com un primer auguri d'un canvi en l'hostilitat històrica de l'administració francesa envers la llengua.

Menys eufòric és el president de l'associació Arrels, Pere Manzanares, per qui la carta no deixa de ser una declaració d'intencions, si bé reconeix que és la primera volta que una entitat oficial legalitza el català. Com que el Consell té poques competències, la incidència pública de la Carta serà limitada, diu, però no deixa de ser un precedent molt important per al futur de la llengua.

Electoralisme

Le Bihan creu que la carta és una conseqüència lògica de l'augment del sentiment de catalanitat que viuen els ciutadans, propiciat sobretot per la intensificació dels intercanvis comercials amb les comarques de l'altra banda de l'Albera.

Manzanares hi veu un deix d'electoralisme, just quan la batllia de Perpinyà deté la capitalitat de la cultura catalana i hi ha una convocatòria electoral el mes de març vinent. El vice-president del consell desestima aquesta insinuació, perquè, diu, fa anys que impulsen polítiques en favor del català, sense cap marc legal que els emparés.

Bernat Ferrer