Francesc Candel: el compromís d'una vida

L'escriptor Francesc Candel s'ha mort a la matinada avui als vuitanta-dos anys, després d'una llarga malaltia. La seva trajectòria és marcada pel compromís amb els més desfavorits, i amb la voluntat d'integració de la immigració. Autor d'una cinquantena de llibres, el de més trascendència social i política és 'Els altres catalans', publicat per Edicions 62 l'any 1964. Candel també va fer política activa, com a senador dins l'Entesa dels Catalans (1977-78) i després a l'Ajuntament de l'Hospitalet.

La capella ardent de Candel s'ha instal·lat a les dues al Palau de la Generalitat i demà a les dotze del migdia es faran els funerals a l'església Nostra Senyora del Port, a la Zona Franca de Barcelona.

El govern de la Generalitat de Catalunya, a través d'un comunicat, ha lamentat la mort de l'escriptor, que ha definit com un 'català universal' pel que fa a la defensa dels drets socials i a la integració dels immigrants que van arribar a Catalunya al llarg del segel XX. Destaca que Candel es va caracteritzar 'per mantenir sempre l'acarnissada defensa de la cohesió social dels catalans', així com per la voluntat d'integració.

Nascut a Cases Altes (el Racó d'Ademús) el 1925, la seva família va arribar a Barcelona quan ell encara era un nen. Els seus primers anys van ser de molta misèria.

'Els altres catalans', un llibre important per la història de la Catalunya del XX
L'any 1964 Paco Candel publicava a Edicions 62 un llibre important: 'Els altres catalans'. Era un assaig periodístic sobre la immigració, que havien encarregat a Candel els propietaris de l'editorial, Max Cahner i Ramon Bastardas. De fet, va ser l'historiador Josep Benet, qui va suggerir el llibre: 'Vaig llegir un article de Candel a 'La jirafa' i vaig intuïr que d'allí en podia néixer un llibre', ha explicat Benet a VilaWeb.

'Va tenir un impacte molt important en la societat catalana, perquè tractava el problema de la immigració, el posava de manifest, i donava uns camins possibles d'integració', explica l'editor Josep M. Castellet, que el mateix any de la publicació del llibre entrava de director editorial de 62. 'Els altres catalans' porta avui una vintena d'edicions, es pot considerar un 'long seller': 'Sí, l'hem mantingut sempre en el catàleg. L'èxit del llibre ens va ajudar a consolidar l'editorial'.

Candel a la introducció del primer volum (i potser el darrer) de les seves memòries, 'Primera història, primera memòria' (Ed. 62, 2006) diu que 'Els altres catalans' ha estat loa seva creu i la seva joia. 'Perquè Candel, diu Castellet, tenia l'ambició legítima de que se'l conegués per les seves novel·les. La seva era una ambició literària, però el públic lector català només li coneixia aquest llibre i els articles que escrivia a la premsa.'

Per l'editor Xavier Folch, Candel passarà a la història com l'autor de 'Els altres catalans', que considera 'un dels llibres més influents, afortunats i de més pes de la història de Catalunya del segle XX. Va tenir una gran transcendència política i social'. Diu Folch: 'Amb la quantitat d'intents de divisió social que s'han produït (fet que ve de lluny, des del Lerrouxisme), si no han cristal·litzat han estat en bona part per PSUC i pel Candel com a persona. De fet, Candel va ser un company de viatge del PSUC, no hi va militar, encara que va participar en algunes llistes com a independent'.

I Castellet matisa: 'Recordo una conversa que vam tenir que em va fer molot d'efecte. Era l'època en què ell era regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Portava a terme una tasca més directe en l'àmbit social. I a diferència del que pensaven la gent del PSUC, que eren molt estatalistes i consideraven que l'Estat ho podia arreglar tot, ell ho veia diferent. Creia que la tasca individual i la feina de les assocaicions, fins i tot les actituds de caritat, eren necessàries i arribaven on els ajuntaments, Generalitat i Estat no arriben. Tota aquesta gent és necessària i no se la pot bandejar, deia.'

Candel a l'Entesa del Catalans
Del juny de 1977 al desembre de 1978 Francesc Candel, juntament amb Josep Benet, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Francesc Ferrer i Gironès, Maria Rubies i d'altres van ser escollits senadors per l'Entesa dels Catalans, una candidatura unitària. Temps després d'aquesta experiència en va sortir el llibre 'Un charnego en el Senado'. Explica Benet: 'Segurament és un dels llibres més interessants que s'hagin escrit sobre el senat, sobre l'Entensa dels catalans i sobre aquella època. La seva presència a l'Entesa va ser molt important, perquè hi havia qui ens acusava de no representar tots els catalans i, és clar, Candel els feia callar. Recordo que les seves intervencions al Senat sobtaven pel seu estil, feien molt d'efecte perquè eren molt autèntiques. Candel era molt autèntic. I el país li deu molt.'

'Candel era autodidacta però tenia una forta cultura popular. Era un home d'una gran bondat i d'una gran sinceritat. I sempre va viure en el seu barri, el barri del port, no el va abandonar mai, fins i tot quan va fer-se un nom', destaca Josep Benet.

Entre els títols més reconeguts de la bibliografia de Candel hi ha 'Donde la ciudad cambia su nombre' (1957), 'Han matado a un hombre, han roto el paisaje' (1959), 'Encara més sobre els altres catalans' (1973) i 'Los que nunca opinan' (1971). L'any passat, Edicions 62 va editar el primer volum de les seves memòries, 'Primera història, primera memòria', on Candel hi parla dels seus primers quinze anys de vida resseguint la República, la guerra i el principi de la postguerra.

Reconeixements
L'any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2003, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya per la seva feina a favor de la integració dels nouvinguts al país. Al barri de la Marina, que és on sempre ha viscut Candel, hi ha una biblioteca que duu el seu nom.