Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

27.10.2009

Si en diuen Commonwealth...

Avui a Brussel·les hi ha un acte important en què la majoria dels empresaris del país defensaran l'arc mediterrani ferroviari, contra la temptació de fer un arc competidor que vaja d'Algesires a Europa passant Madrid. És una concreció més de la coherent aliança econòmica catalano-valenciana que Josep Vicent Boira diu que podria considerar-se una autèntica Commonwealth. El nom, la definició, em crida l'atenció perquè és agradable i positiva, perquè parla de riquesa i de benefici comú i plural. I encara que no siga la solució màgica de dècades de confrontació atiada i teledirigida, estic segur que és molt més que un remei temporal i d'urgència.

Els estudis de Josep Vicent Boira mateix, el treball fet des de l'Institut Villalonga, l'existència d'organitzacions com la Ferrmed, el concepte d'arc mediterrani, la col·laboració entre les cambres de comerç, l'augment constatat del comerç entre els nostres territoris..., tot això i més coses són, i així ho podem considerar, senyals interessants. Perquè indiquen, a través de l'economia, de les comunicacions i de la inserció dins Europa, que els interessos comuns de València i Barcelona, del Principat i del País Valencià, de Catalunya i de la Comunitat Valenciana, com se'n vulga dir, són d'una tenacitat i d'una tossuderia capaç de resistir fins i tot una de les manipulacions històriques més reeixides de la segona meitat del segle XX a Europa, això que n'hem dit el blaverisme.

Dit això, que quede clar que jo no crec que l'economia porte necessàriament a la política. No veig arribar els Països Catalans darrere l'arc mediterrani, ni que en siguen la conseqüència. Però és evident també que la constatació dels interessos comuns obliga i obligarà cada dia més a la reflexió. Obligarà a la reflexió d'alguns dels valencians anticatalanistes, dels que puguen entendre una cosa fàcil de constatar com és que l'anticatalanisme és un mal negoci, sobretot i especialment per a València. I obligarà a reflexionar també alguns dels catalans avalencianistes, dels que puguen entendre que el País Valencià no és simplement un apèndix folclòric ni un territori subdesenvolupat a ignorar de mandrosament i a aprofitar només quan convé.

I dit també això, estic segur, igualment, que enmig de tot plegat la cultura i la política hi tenen un paper, i més n'hi tindran en el futur, per molt que hi haja qui creu que, si fins ara s'ha fet malbé qualsevol projecte de Commonwealth, ha estat precisament perquè hem anteposat la cultura i la política a l'economia i al benestar material. Jo no ho veig així, per més que siga un argument que puc arribar a entendre. Però, respectant summament els qui això defensen, em sembla que és evident també que sense la cultura, la política i tot el que hi ha al darrere, no tindria sentit parlar d'aquest espai econòmic que tant d'interès desperta i que, si bé tècnicament s'estén a Andalusia i a Occitània, és indiscutible que ens interessa sobretot a nosaltres com a fil que cus les ferides. Unes poques, si més no.

Editorial