Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

04.11.2008

Amb dret de somiar

Avui pot ser un gran dia per a somiar, si guanya Obama. Cosa que vull, desitge i espere. Un dia gran, sobretot, per als somnis de milions de xiquets i xiquetes negres de tot el món, de l'Àfrica, d'Amèrica i d'ací, entre nosaltres, que veuran desaparèixer el sostre de vidre. Per primer vegada un africà governarà un país del primer món, el més important de tots, capitanejant una revolta civil en favor del canvi que supera el racisme encara que no el puga eliminar. Quan fa quaranta-cinc anys que Luther King reclamava el dret de somiar dels seus, i de caminar colze a colze amb tots els altres, i quan en fa catorze que Mandela els va tornar, des de la nova Sud-àfrica de tots els colors, l'orgull de ser, Obama pot completar avui un cicle de canvis enorme, que ens ensenya que un món millor és possible i que ens demostra que el podem fer real.

Manquen menys de vint-i-quatre hores, i els qui no som ciutadans nord-americans poca cosa podem fer, tret d'esperar. És evident que no podem descartar les sorpreses de darrera hora en favor de McCain o les situacions rocambolesques i poc clares com les que van portar George W. Bush a la presidència, ara fa vuit anys, després d'una lluita ferotge als tribunals amb Al Gore. No és bo cantar victòria abans d'hora, ho sé, però ho faig conscient que aquesta vegada fins i tot una derrota tindria un sabor agradable, en el fons. Perquè allò que Barack Obama ha demostrat ja és fet i potser no cal ni validar-ho a les urnes. El fet important de la campanya d'Obama és que ha demostrat que hom pot lluitar, encara avui, per aconseguir qualsevol cosa, qualsevol, a base de treball, imaginació, innovació i perseverança, sense cap límit a l'ambició.

Ara, és clar, no és pas tan senzill com dir 'Sí, podem!' No ens enganyem, tampoc. Cal saber com podem, cal ser llestos, cal aprendre a sumar, cal fer servir les noves eines dels nous temps millor que ningú, cal imaginació, cal perseverança i lleialtat, cal molta habilitat i també un poc de sort. I cal la persona adequada. Però, dit tot això, sense el 'Sí, podem!', sense aquest esclat d'imaginació, d'audàcia i d'inconformisme, res no seria imaginable i res no esdevindria real en una nit oberta als somnis vindicatius, com la que espere que tots plegats pugam viure avui.

Editorial