Qui vigila els vigilants de Núria Pòrtulas?

Dilluns va fer tres mesos de la detenció de Núria Pòrtulas. Són gairebé cent dies allunyada dels seus, a més de set-cents quilòmetres de casa, reclosa a la presó castellana de Soto del Real. De què l'acusen? De pertinença a banda armada. Quina? No se sap. Amb quines proves? De moment, una llibreta blava, on hi havia apuntades adreces d'institucions públiques, i material divers de difusió anarquista. Avui, com abans, truquen de matinada. Avui, com abans, empresonen persones sense motius clars. Avui, a diferència d'abans, això ho fan governs que s'anomenen progressistes.

Els mossos d'esquadra van detenir Núria Pòrtulas i la van posar en mans de l'Audiència Nacional espanyola, que li va aplicar la llei antiterrorista. Tant el tribunal com la llei són reciclatges maldestres dels originals franquistes, producte de la mai prou lloada i modèlica transició. Les hemeroteques són plenes de declaracions de polítics d'ICV criticant-los. De l'època en què encara eren dins el sistema. Ara que en són a fora i comanden políticament el Departament d'Interior de la Generalitat es veu que és diferent.

Si més no, aquest és l'efecte que em va fer Joan Boada, secretari general del Departament, entrevistat dilluns per Mònica Terribas a 'La nit al dia'. Es va limitar a demanar paciència mentre avançaven les diligències judicials i va acusar els familiars de Pòrtulas d'actuar 'amb una certa esquizofrènia sobre aquest tema' (sic). El comentari em sembla d'especial mal gust tenint en compte que es tracta d'una malaltia i que, el cas de Malgrat de Mar, encara el tenim fresc a la memòria. Per cert: els cinc trets que va disparar aquell mosso formen part, segons Boada, d'una actuació molt professional i proporcionada.

Jo no sé si Núria Pòrtulas és terrorista o no ho és. D'entrada, per allò que se'n sap, no m'ho sembla pas. Sí que tinc clar, en canvi, que l'Audiència Nacional espanyola ha demostrat un munt de vegades que és un tribunal d'excepció que es fa servir per actuar contra la dissidència i que la llei antiterrorista se situa als suburbis de la democràcia. I em sembla trist que ara Iniciativa ho ignori, només perquè li han encomanat la direcció política de la policia.

També és trist de comprovar que la justícia i el pes de la llei s'aplica a gust de qui els deté. El periodista gracienc David Fernàndez ho exposa a la perfecció al seu excel·lent llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial'. I n'hi ha exemples frescos. Fa un parell de setmanes els mossos van detenir un neonazi, sense llibreta però amb armes. Uns quants dies abans, al Baix Llobregat, un grup d'ultradretans amb vint-i-sis armes de foc i milers de bales. No els cerqueu pas a Soto del Real: fa dies que són a casa seva.

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet