Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

23.06.2006

'Viva la TDT i Olé'

El CAC va presentar ahir l’informe preceptiu sobre l'adjudicació de les TDT privades a Barcelona. El procés, no cal ni dir-ho, és a anys llum, en transparència i qualitat democràtiques, d’allò que s'ha vist, per exemple, al País Valencià. Però el resultat s'hi acosta. De les quatre emissores que eixien a concurs a Barcelona, tres han anat a parar als grans grups espanyols: Localia per a Prisa (El País), Urbe per a Vocento (ABC) i 25TV per a Luís del Olmo (i no s'acaba de saber ben bé on anirà a parar demà). ‘Olé’, si senyor. Ejpanya en pes.

No deixa de ser curiós que a l'àrea metropolitana, precisament, s'hagen atorgat freqüències de TDT local als menys locals de tots els locals i també que s'haja obert la porta als grans grups espanyols. De bat a bat.
La quarta concessió ha anat a Canal Català, que sí que representa un projecte nou i arrelat al país. I en cinquena i sisena posició han quedat, ni més ni menys, Òmnium Cultural i RBA, amb dos projectes clarament locals i arrelats també. (Per tal que no hi haja confusions aclariré que VilaWeb abonava el projecte d'Òmnium i Cultura03.) I encara han quedat més fora dels llocs guanyadors televisions com Televisió Comtal, que fa anys que emet a Barcelona.
Si la TDT havia de servir per consolidar les empreses audiovisuals de proximitat, la resolució del concurs ha confirmat la inversa.

Cal dir que no és creïble que ara de sobte tot canvie. La televisió de Vocento (ABC i Correo Español) es pot veure perquè va comprar la freqüència de Flaix TV. Es diu Urbe TV. Simplement engegeu-la i mireu-la: parla tota sola. Evidentment, ahir tots es van afanyar a dir que complirien les normes del concurs quant a qualitat i ús del català. Però, no m'ho puc creure. Localia, del grup Prisa, tindrà, ni més ni menys, catorze emissores al Principat. Però també a la resta de l'estat. I què farà? Emetre en cadena, des de Madrid, tant com siga possible. Jo ja ho sé, que això no és admès al plec del concurs. Però tots sabem que és això que passarà.

I plou sobre mullat: aquest fet se suma a la llista d’aquests darrers anys, que inclou la venda de l'Avui a Planeta i Godó o la d'Ona Catalana a Prisa, per no parlar dels rumors permanents sobre l'adquisició d'Edicions 62. Des de la perspectiva del marc català de comunicació aquests darrers anys han estat literalment un desastre, i més val que comencem a invertir la marxa o prendrem mal tots ben aviat.

(Que no siga tot pessimista: val a dir que jo ja he deixat clar que no crec que la TDT siga un projecte viable i em fie més de les televisions IP com a alternativa..., de les quals VilaWeb TV ha esdevingut una referència en pocs mesos...)

Editorial