El Lluçanès, un procés d’independència a petita escala

Al nord del Principat hi ha una idea que s’ha gestat a foc lent aquests darrers anys i que ara es viu amb més intensitat que mai. Fa temps que acapara els debats de la política local i de sobretaula, i més tenint en compte que la societat està ben dividida. La majoria de ciutadans va expressar en referèndum que volia guanyar identitat pròpia i diferenciar-se de la resta. I són a punt d’aconseguir-ho, o almenys això ha anunciat el govern. No parlem de Catalunya, sinó del Lluçanès, abocat en un autèntic procés d’independència a petita escala. El govern ha activat els tràmits perquè es pugui configurar oficialment com la 43a comarca de Catalunya abans de les eleccions municipals del 28 de maig. D’aquesta manera es farien efectius els resultats de la consulta que es va fer el 2015, en què el sí va guanyar amb un 70,73%. Ara, la realitat és més complexa. Els batlles dels municipis favorables a la comarca celebren que hi hagi compromís per a desencallar el procés, però diuen que encara hi ha unes quantes incògnites. Una de les més importants és el paper que tindran els municipis en què va guanyar el no, però també les condicions i la configuració oficial. Alguns també troben que el moviment polític arriba tard, tenint en compte que la consulta es va fer fa vuit anys.

El Lluçanès és format per tretze municipis. La majoria són a Osona –Alpens, Lluçà, Prats de Lluçanès, Oristà, Olost, Sant Martí d’Albars, Perafita, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sobremunt i Sant Bartomeu del Grau–, un és del Berguedà –Santa Maria de Merlès– i un altre, del Bages –Sant Feliu Sasserra. És considerada una subcomarca, però, fruit del llegat històric, administratiu, econòmic i orogràfic, la idea de comarca ha anat guanyant pes. Alguns batlles diuen que fa més de trenta anys que se’n parla, però, sens dubte, el moment de màxima efervescència fou el 26 juliol de 2015, quan es va fer la consulta. Això va permetre de palpar quina era la idea que havia guanyat més força, i es va constatar que la majoria era partidària de crear la comarca.

Un procés parlamentari estroncat per l’aplicació del 155

La consulta fou la representació d’un procés que començà cinc anys abans, a mitjan octubre del 2010, quan els ajuntaments de Lluçà, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt van presentar al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat la proposta formal de crear la comarca. Quatre anys més tard, la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya va acordar per unanimitat d’informar favorablement sobre l’expedient de creació del Lluçanès. I el parlament va aprovar el 30 d’octubre de 2014 la moció sobre la creació de la comarca, que estipulava que abans de la presentació del projecte de llei s’havia de fer una consulta.

Mig any després, els batlles van signar l’Acord de Santa Creu, amb què es van comprometre a fer campanya per aconseguir el màxim de participació possible. Això també va donar ales als batlles per a fer campanya en favor d’una posició o l’altra. Arran del resultat de la consulta, el març del 2016 es van reunir amb els grups parlamentaris per parlar sobre el tràmit de la creació de la comarca, i un mes després la mesa del parlament va admetre a tràmit la sol·licitud presentada per tots els grups de crear la ponència de la proposició de llei. A partir d’aleshores, el contacte amb els grups eren constants. El 12 de desembre de 2016, la proposició de llei de la creació de la comarca es va publicar al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, i el juny de 2017 el ple va aprovar la continuació del tràmit parlamentari. Però va arribar l’aplicació de l’article 155 i tot es va estroncar. El govern espanyol va aturar l’activitat del parlament i, de retruc, també la proposició de llei del Lluçanès. Un procés parlamentari que s’ha mantingut aturat fins avui.

El govern mou fitxa i als batlles els agafa de sorpresa

La constitució de la comarca del Lluçanès és una carpeta oberta d’ençà del 2015, però ja ha tingut un recorregut parlamentari. Ara, com és que ara, tres mesos abans de les eleccions municipals, el govern hagi decidit de moure fitxa per constituir-la? Hi ha una personalitat política que ha estat clau en aquest procés. Es diu Montse Barniol (ERC), delegada del govern a la Catalunya Central d’ençà del novembre, quan Junts decidí d’abandonar el govern. També és batllessa d’Alpens d’ençà del 2003. És una ferma defensora de la comarca del Lluçanès, no se n’ha amagat mai. En la consulta va fer campanya en favor del sí i va seguir de prop el tràmit parlamentari. Quan va aconseguir d’encapçalar la delegació ja va deixar ben clar que una de les seves prioritats era crear la comarca. Barniol explica a VilaWeb: “La decisió ha arribat en el moment que tenim la responsabilitat plena en aquesta qüestió. El govern s’ha posat al dia, hi hem donat sortida i hem aplegat informació perquè es puguin fer les reunions i els passos corresponents. La decisió no tan sols era nostra i algú no ho tenia tan clar.”

El secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran, David Rodríguez, es va reunir el 9 de febrer amb la majoria dels batlles del Lluçanès per parlar de la situació actual i traslladar-los el compromís del govern. “La qüestió és que cal donar resposta a una ciutadania que, en el seu moment, ja es va manifestar”, va dir. Però amb el compromís del govern no n’hi ha prou; també caldrà el suport de més forces polítiques. Hi ha dues vies: que el govern presenti un projecte de llei amb el màxim de suport possible, o bé que es presenti un projecte de llei avalat pels grups parlamentaris. Barniol diu: “El govern ho té tot a punt per a fer-ho amb la màxima celeritat. La reunió amb alcaldes ja s’ha fet. I ja hem buscat el màxim consens.”

Marc Sucarrats, batlle d’Oristà i president del Consorci del Lluçanès –l’òrgan supramunicipal que engloba els tretze municipis que formen part de la subcomarca– valora positivament la voluntat del govern, però diu que els ha agafat de sorpresa, tant l’anunci com les formes. “Ara vénen les municipals i sona una mica a titular. La reunió la vam demanar molt abans. No crec que haguéssim d’arribar a aquest extrem”, diu.

Els batlles es van reunir el març del 2020 per desencallar el procés, però amb l’esclat de la pandèmia la comarca va quedar en segon pla. Durant el mandat del president Quim Torra també van provar de reunir-se amb el govern, sense èxit. També ho van provar el juliol de l’any passat: “El setembre ja ens havíem d’haver reunit, però ens ho han anat ajornant.” Celebra que es desencalli, però afegeix: “Veig un temps molt curt perquè siguem comarca abans de les eleccions.” Per Barniol és tècnicament possible i realista. “Ho veurem amb el debat que es pugui generar al parlament –diu–. Fins ara, ERC, Junts i la CUP no havien dubtat mai que donarien suport a l’acord. Veurem si en aquests moments hi ha condicionants diferents perquè canviïn d’opinió.”

El debat encara és obert

Ara per ara, no s’ha arribat a cap acord amb el Lluçanès. Ni condicions, ni terminis. Segons el govern, aquests dies vinents s’ha de fer una altra reunió per acabar de parlar-ne, però encara no té data. Segons Sucarrats, el debat se centra en el format que haurà de tenir la nova comarca: “Som un territori petit. Ha de ser una cosa pràctica, que serveixi per a l’agricultura, la ramaderia, la gent gran, el jovent. Ha de ser una comarca adaptada al territori que tenim: fàcil, pràctica, àgil i eficaç.” A parer seu, el Lluçanès no podrà assumir les mateixes competències que té el Bages ni Osona. “La llei marca moltes competències –remarca–, i n’hi ha moltes que no les podrem assumir. El govern ens va dir que ho estudiarien, però em fa la sensació que han vingut aquí a donar un titular. Vaig veure que anaven amb una idea molt fixa.”

Segons Sucarrats, no té solta crear un consell comarcal: “La gent és contrària a col·locar personal a l’administració. Tots vam parlar d’una comarca amb un consell d’alcaldes, no pas amb dinou consellers. Si no, hi haurà un pressupost que se l’enduran els partits.” I afegeix: “Els governs hi són per a adaptar-se al territori i per a canviar la llei, no per a imposar-la. Si la imposen, faran molts titulars ara per les eleccions, però l’endemà veurem que això és un nyap.”

Per Barniol, la reunió del 9 de febrer va servir per a saber que hi ha consens que la comarca sigui totalment operativa i resolgui les necessitats de la gent àgilment. Diu que on hi ha més dubtes és en els dinou consellers. “Al Lluçanès sempre s’ha demanat que el consell d’alcaldes tingui la màxima decisió sobre el programa a desenvolupar. Amb la llei actual això ja és possible. Hem de treballar amb el marc legal que tenim.” També diu que és impossible que no hi hagi una organització sense un gerent: “Un cop preses les decisions polítiques hi haurà d’haver una maquinària per a dur-les a terme. Tampoc no es pot prescindir d’un secretari-interventor, perquè algú ha de posar ordre legal a les accions i els objectius.”

Què faran, els municipis del no?

Dels tretze municipis, n’hi ha cinc en què la majoria de la població va votar que no. Són Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès. En aquest darrer és on el “no” va guanyar amb més força: un 79,02%. El batlle, Josep Costa, diu que mantenen la mateixa posició que ara fa vuit anys. “Ens tindran en consideració? O ens hi ficaran igualment encara que no vulguem?”, es pregunta. Costa diu que fa temps que s’han desvinculat del consorci i que opten per quedar-se al Berguedà. Creu que els haurien de fer una proposta molt bona per a fer-los repensar, però que, ara per ara, el govern no s’ha posat en contacte amb ells ni tampoc han assistit a les reunions.

“Per fer una comarca, primer s’han de valorar moltes qüestions”, diu. Una és el servei d’escombraries. Remarca que els pobles petits, sort en tenen dels grans: “Entre tots paguem una quota i surt bé per a anar a buscar les escombraries als pobles petits. És més important que hi hagi bones connexions que no pas una comarca, que serà deficitària en molts serveis.” També considera que no s’han explicat amb prou detall els avantatges i inconvenients.

A Sant Agustí de Lluçanès, el no va guanyar per un 54,54%. El batlle, Josep Pujol, considera que el final de mandat no és el moment més idoni per a fer la comarca. Pujol tampoc no ha assistit a les reunions. Aquesta és la seva darrera legislatura: “Havent sortit el no i plegant del càrrec, vaig pensar que no hi havia d’anar.” També es queixa que el govern els ha menystingut: “Ningú no m’ha trucat. He parlat amb gent, però del govern, amb ningú.”

Els dos batlles apunten que l’anunci de fer la comarca és en clau electoralista, i que en el cas que els hi incloguin, buscarien totes les vies possibles per sortir-ne. “Quan les coses es fan de pressa, va malament per a tots. Si ens hi posen per la força, encara serà pitjor”, diu Costa.

Segons Barniol, la llei de constitució del Lluçanès inclou tots els municipis, també els del no; però preveu la possibilitat que aquells que ho considerin puguin deixar la comarca per causes diverses. “Això ho saben tots des del començament”, manifesta. I afegeix que la prova pilot de la comarca permetria de trobar més consens entre els municipis.

A parer de Sucarrats, s’ha de trobar una solució per a tots i evitar que els municipis abandonin el Lluçanès. “Si fan això que han anunciat, molts es penjaran medalles. I l’endemà de les municipals, tindrem un Lluçanès de vuit municipis i amb poca gent”, conclou.