|
 |
|
|
|
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Les entitats que signam aquest manifest volem manifestar el següent: Davant les mesures anunciades pel Conseller d'Educació amb relació a l'ús de la llengua catalana en el món de l'ensenyament no és possible mantenir-se callats ja que aquestes afecten directament la convivència als centres docents. S’ha de tenir en compte l’opinió i l’experiència de les persones que es dediquen a la tasca educativa, així com l'esforç que fa més de vint-i-cinc anys, fan els ensenyants, els pares i les mares, els infants i joves i la societat en general, per introduir la nostra llengua a l'escola. Tots els estudis, dades i estadístiques, fins i tot els de l’Institut de Qualitat de l'Educació, avalen la immersió lingüística. El tractament prioritari de la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament, al llarg de tots els anys d'escolarització obligatòria, és l'única garantia perquè l'alumnat no catalanoparlant surti ben preparat per usar indistintament les dues llengües. A l'escola hi conviuen en pla d’igualtat, ciutadans i ciutadanes que a casa seva parlen llengües diferents. Les mesures anunciades pel PP, si es duen endavant, impossibilitaran que l'escola pugui oferir a l'alumnat no catalanoparlant el nivell de llengua catalana que li permeti integrar-se en una comunitat on necessitaran les dues llengües per exercir la seva condició de ciutadans lliures. Només el coneixement, assegura la llibertat d'elecció. La riquesa de la varietat dialectal sempre s’ha treballat a l’escola i només es podrà garantir el dia que la llengua catalana arribi a la seva normalitat com a llengua d'ús. No sabem de cap govern autonòmic del PP que hagi plantejat una defensa de les modalitats pròpies del castellà de la seva regió, oposant-les al castellà estàndard que s'ensenya a l'escola. Un tema tan delicat com és el nivell amb què surten els nostres alumnes quan acaben la secundària obligatòria, no s'arregla amb un decret, sinó amb més recursos, amb unes millors condicions de treball, amb major marge de maniobra dels centres que permetin arbitrar les mesures necessàries per solucionar els problemes que té cada un d'ells. Convé que l’Administració escolti els docents i faci costat als centres. Una llengua es normalitza quan es legisla a favor de la llengua pròpia del territori i de la promoció de l’ús social del català; una llengua es normalitza facilitant, al personal de l’administració pública i a tots els ciutadans, la formació als registres formals de la llengua; una llengua es normalitza quan es creen emissores i mitjans de comunicació en català; una llengua es normalitza quan es crea una televisió autonòmica en la llengua pròpia; una llengua es normalitza quan és presentada com a vehicle de cohesió social i com a element d'identificació dels actuals i futurs ciutadans d'aquestes illes, fent una invitació expressa a aprendre-la i usar-la; una llengua es normalitza, quan es fa necessària. Recordam al Govern de les Illes Balears que, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, la institució oficial consultiva per a tot quant faci referència a la llengua catalana és la Universitat de les Illes Balears. Per tot això demanam al Govern de les Illes Balears que abandoni les mesures anunciades, i les que ja ha duit a la pràctica, en contra de la llengua catalana, alhora que li exigim les mesures que facin possible la supervivència de la llengua catalana a les Illes. Palma, dijous, dia 5 de febrer de 2004 PRIMERES ENTITATS SIGNANTS. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, CCOO, Departament de Filologia Catalana de la UIB, Escola d’Estiu, Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de les Illes Balears, Joves de Mallorca per la Llengua, Moviment d’Escoles Mallorquines, Obra Cultural Balear, Plataforma en Defensa de l’Escola Pública, STEI-i i UGT. |
Per adherir-vos-hi, ompliu aquest formulari. Adhesions fins ara: 934 |
 | |||
|