|
 |
|
|
|
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquest projecte forma part d'un conjunt d'inscripcions efímeres damunt la naturalesa amb les quals el 'performer' i dissenyador català Frederic Perers reinterpreta un indret concret, emfatitza una característica evident d’un paratge o desenteranyina, descobreix o reivindica un tret o un fet ocorregut en un lloc determinat que el pas del temps o algun altre factor hagin fet oblidar. Amb cada inscripció que ha fet en els darrers anys (Pell, Pla, Avenir i Sempervivens) expressa una idea a partir d’una paraula i d’un indret concrets, i estableix un diàleg o interacció entre l'ésser humà i la terra, realitzat a partir dels elements que tots dos aporten al joc: l’home hi aporta el llenguatge i la terra, el suport. El resultat és el canvi d’escala d’una capacitat tant intrínsecament humana com l’escriptura, que és posada a 'escala terrestre' o, si més no, lluny de l’escala humana habitual (revista, cartell, rètol...). Es produeix, així, una correspondència amb la qual s’humanitza la terra i es 'terratitza' l’home. L’escriptura en aquest cas representa una petja humana que incideix en el medi físic sense fer-li mal, perquè precisament l’únic que es fa servir és el mateix medi afaiçonat per la mà de l’home. No hi intervé res més. Tots els projectes de Frederic Perers s'emmarquen dins el 'land art' o l’art de la terra, un corrent artístic nascut a finals dels anys 60 als Estats Units d’Amèrica basat en la transformació del paisatge com a mitjà d’expressió plàstica. L’art de la terra parteix de reflexions plantejades per l’ecologisme i, per tant, les seves accions estan orientades a criticar el mal que l’home causa a l’entorn natural. Malgrat tot, certs artistes d’aquest corrent realitzen els seus muntatges amb finalitat únicament estètica. Walter de Maria, Robert Smithson, Christo i Dennis Oppenheim en són alguns dels màxims exponents, dels quals destaquen les obres 'Camp d'atracció de llamps', 'Moll en espiral', 'Cortina de la Vall' i 'Salt Flat', respectivament. Sempervivens Els treballs de marcatge de les lletres s'han fet al pla de Bergús (Bages) del 4 al 16 d’agost (vegeu el calendari). La dimensió final de la inscripció ha estat de 1.025 x 100 metres (equivalent a 10 hectàrees), una mida immensa en comparació d'altres inscripcions que s'han fet arreu del món. La tècnica que es va fer servir per destacar les lletres del fons va ser llaurar la superfície rostollada amb un arreu de 5 discs. El tractor fet servir era un John Deere 6910 de 140 CV i es van usar més de 250 litres de gasoil. Per a les tasques d’estacatge, van caldre més de 350 estaques i un aquip GPS per situar-les. La tipografia feta servir ha estat la Swiss721, cos 410.000 (equivalent a 100 metres). En el projecte, hi han participat més de vint persones (vegeu els agraïments) i ha calgut fer dos vols amb helicòpter, un per donar el vistiplau a la textura que es faria servir i l’altre per al reportatge fotogràfic final. La inscripció es va poder veure sencera únicament des de l’aire.
|
> Sempervivens (agost 2002) > Avenir (juny 2001) > Pell (abril 2001) > Pla (octubre 2000)
Des d'ací podeu veure ampliades les principals imatges del projecte Sempervivens: >
Vista general |
> Green Museum > Circlemakers.org > La Marrana > Le territoire dans l'art des années 60 > Laberint de palla de Kiku Mistu a Montserrat > Walter de Maria > Robert Smithson > Christo > Dennis Oppenheim |
> 3 d'agost: a les 12.00, recollida d'estaques i pintar-ne les puntes > 6 d'agost: situació de les lletres corbes i plantejament de les rectes > 7 d'agost: situació de les lletres corbes i plantejament de les rectes > 8 d'agost: acabament de les lletres rectes > 10 d'agost: proves de textures > 12 d'agost: vol d'aprovació de la textura > 13 d'agost: textura amb tractor > 16 d'agost: vol amb helicòpter i fotografies finals |
 | |||
|