|
 |
|
|
|
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El dissabte 6 de maig al Camp Nou onze escriptors van oferir al públic l'opuscle 'Lletres, al camp!', amb relats inèdits dedicats al futbol. Es tracta d'una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació F.C. Barcelona. Fins a la Final de la Champions, el 17 de maig, VilaWeb ofereix cada dia un d'aquests relats. Formen l'equip literari Lolita Bosch, Ada Castells, Antoni Dalmases, Julià de Jòdar, Jordi de Manuel, Pere Guixà, Gemma Lienas, Jordi Puntí, Ignasi Riera, Toni Sala i Ramon Solsona. '1999 – 2006: Bulgària, Mèxic, Barcelona' per Lolita Bosch El meu pare es deia Rómulo Bosch i va morir l’any 1999, unes setmanes després que el Barça guanyés la seva setzena lliga. La nostra setzena lliga, Lolita, m’hauria corregit ell. Que se’n va alegrar molt, i que deia que fins i tot moria una mica més tranquil (...) 'El descobriment del descobridor' per Ada Castells Aquell matí, el vell professor d’història va arribar a la facultat amb un somriure de pam. Era rar en una persona com ell, sempre capficat per la feina. Només tenia un motiu per viure: provar la catalanitat de Cristòfor Colom. Portava quaranta anys amb aquesta obsessió i hi havia deixat la salut i l’humor (...) 'Fang a les sabates' per Antoni Dalmases Duia les sabates enfangades. Quan entrés a casa deixaria rastre pel passadís i la mare s’enfadaria. Mira que si el castigava, prohibint li sortir a jugar a la tarda! Estava espantat. Potser s’ho hauria hagut de pensar abans i dir als companys que no jugava. Però se n’haurien rigut, si els hagués dit que era pel fang (...) 'Dos seients junts de lateral' per Pere Guixà Fa uns dies, la Irene va trucar-me per dir-me si volia el seu carnet de lateral, que avui hi havia partit amb el Cadis. Sempre m’agrada sentir la veu vagament aspra de la Irene —com d’una preadolescent que acaba de tornar d’una excursió escolar, per entendre’ns—, però li vaig dir que no, que avui hi anava per una altra banda. 'Ell volia ser Cruyff' per Julià de Jòdar El nen va començar que volia ser Ramallets. Els veïns havien tret la ràdio al carrer quan la final del campionat mundial del Brasil, el 1950, i a ell li va quedar allò del “gato de Maracaná”. El que passa és que la pilota se li escorria entre les mans. (...) 'Una crònica familiar' per Gemma Lienas La meva relació amb el futbol s’ha establert sempre a través de la part masculina de la família. No és un judici de valor, és un judici de fet: les dones de casa sempre han resultat impermeables a la pràctica o la contemplació d’aquest esport. (...) 'El darrer final' per Jordi de Manuel Gràcies a la microcàmera que Pantera negra —el millor porter de tots els temps— du a l’escut de la pitrera, mig món veu un primer pla de la pilota plantada al punt de penal. També s’aprecien les cuixes negres i lluents de Pelecinho, el clon reeixit de Pelé, O Rei, que aquesta temporada du la samarreta setinada del Real Madrid. (...) 'Einstein al Camp Nou' per Jordi Puntí Gols, gols, gols... Hi ha els gols psicològics i els gols absurds, el gol d’or i el gol de l’honor, els gols a boca de canó i els gols de bandera, el gol olímpic i el gol fantasma... I després hi ha els gols fallats, els gols que finalment no es van poder marcar i per tant no van ser gol, però que perviuen en la memòria per recordar-nos la frontera primíssima que separa l’èxit del fracàs. (...) 'Ai, Urruti!' per Ignasi Riera Segur que la nit del 24 de maig de 2001 corries massa. Venies de veure per la tele la final de la Champions, no sé si entre el València i el Bayern de Munich. Aquella nit, Urruti, no vas parar la falta màxima! No sé si vas tenir un instant per recordar un 24 de març de 1985 a Valladolid, a Zorrilla, quan us entrenava Terry Venables i l’Archibald feia dolenteries de ratolí a la gespa. (...) 'Amb relació al futbol' per Toni Sala Bufandes i sabatilles, motxilles, pòsters i ratolins òptics, teclats d’ordinador; tot el merchandising blaugrana va convertir-se en res quan vaig llegir que el F.C. Barcelona buscava la manera d’hostatjar al Camp Nou les cendres dels culers que ho haguessin sol·licitat. (...) 'Onze titular' per Ramon Solsona Havent-nos entrenat a consciència, saltem al camp moguts per l’esperança que no es notarà gaire diferència amb l’onze titular que avui descansa (aquell que sap el públic de memòria i que amb nosaltres té molta semblança). |
 |
 | |||
|