 |
Arribada |
6 DE NOVEMBRE
La nostra arribada a casa causa més expectació del que podíem somniar i ja a l'estació de tren ens espera una cadena de televisió per gravar-nos. Al poble ens esperen com els fills pròdigs que tornen a casa després de molt de temps. Els mitjans de comunicació es posen nerviosos i tots volen fer-nos una entrevista. Les trucades s’intensifiquen i el mateix dia de l’arribada fem enregistraments fins a la nit. Diuen que el que no surt a les notícies no passa i creiem que és ben veritat. Un viatge com el nostre, que té la seva dificultat i gràcia, no té res a veure amb el treball que molta gent fa per la cultura o pel mateix esperanto... i als quals no s'ha reconegut mai.
Estem contents perquè hem aconseguit tots els objectius que ens vam marcar en un principi. El final, assolir una gran ressonància mediàtica, és el que més ens ha sorprès i el que ens fa sentir més orgullosos per la feina ben feta. Volíem demostrar que amb l’esperanto es pot fer la volta al món, i ho hem fet. Volíem que la gent se n'assabentés i sortim per les principals emissores de ràdio i televisió. Millor impossible!
Hem complert les expectatives i ara sols ens queda reflectir tot això amb un llibre que esperem que sortirà prompte. Amb aquest llibre mirarem de donar una visió més àmplia sobre turisme, reflexions sobre cultures i religions o sobre les llengües al món. Volem fer-lo amb les cròniques diàries, explicacions dels llocs que hem visitat, reflexions i també amb petites històries que el facin amè.
Hi ha molta gent que ja ens ha demanat de comprar-ne un i com que encara no tenim res clar, hem decidit fer un petit registre de gent interessada per avisar-los quan surti i reservar-los-en un exemplar. Si us interessa reservar-ne un o preparar alguna conferència sobre el viatge, envieu un missatge a: info@rodamon.com.
En prendrem nota i ja us avisarem al seu moment. Aquest petit registre també ens servirà per tenir una idea dels llibres que hem d’editar.
Els beneficis que se n'obtinguin, els volem dedicar a la promoció de l’esperanto, segurament creant un premi internacional anual per a llibres de viatges escrits originalment en aquesta llengua.
No podem acabar aquesta sèrie de cròniques sense agrair a totes les persones que ens han fet costat, amics, esperantistes i mitjans. En especial volem agrair a Martí Crespo, per haver cregut en nosaltres abans del viatge i haver-nos deixat un espai a VilaWeb per publicar les cròniques en català i esperanto; a Lluís Blasco, per haver-nos fet una pàgina del viatge i haver publicat les nostres cròniques traient-se moltes hores de son, i a Llibert Puig, per haver traduït totes les cròniques a l’esperanto i per haver sofert tant com nosaltres el viatge (en Llibert és infatigable, és d’aquests homes dels que sols en neix un cada molts anys).
Mercès a tots per aguantar els nostres escrits, a vegades interessants i divertits, a vegades no tant. Sigui com sigui, esperem que us ho hàgiu passat tots tan bé llegint-ho com nosaltres fent el viatge.
Fins al llibre!
|
