 |
Niàgara |
27 D’OCTUBRE
A les 8.12, amb una puntualitat inusitada, el tren arriba a l’estació de Buffalo. El cel està tapat i hi fa molt de fred. L’estació és molt apartada de la ciutat i, com moltes vegades passa quan vas a llocs que no coneixes, les coses ja no són com havíem previst: visitar Buffalo i anar a dormir a Niagara Falls per, des d’allí, viatjar directament a Nova York amb tren.
Una oferta de 50 dòlars per anar fins al Niàgara directament ens fa decidir per l’opció de visitar les catarates a la matinada i després viatjar directament a Nova York i així guanyar un dia per estar a la ciutat dels gratacels. El taxista és del Punjab, la regió repartida entre l'Índia i el Paquistan que passa de mà en mà dels grans imperis de la zona i habitada majoritàriament per membres de la secta sikh i que tants maldecaps ha donat al govern de l'Índia. Fa onze anys que va venir i diu que aquí n'hi ha molts, del Punjab. Però és que als Estats Units hi ha molt de tot: d’hispans, de xinesos, de filipins, de cubans, de coreans...
Una gran boira a l’horitzó, causada pels cops de l’aigua en caure, ens indica que les cascades no són gaire lluny. El taxista de Buffalo ens busca un altre del lloc perquè ens porti a les catarates i a l’estació. L’home també és del Punjab i entre tots dos sembla que fan servir el corporativisme de la raça. També entre tots dos ens munten un embolic amb els viatges, ens costa més diners dels que havíem pactat i al final hem de discutir per fer valer els nostres drets. Es veu que els taxistes seran la bèstia negra del viatge.
Avui fa un dia bo, d’aquests que, segons el taxista, no es prodiguen gaire a la zona. La sortida del sol durant mitja hora causa l’aparició de molts arcs de sant Martí i permet gaudir d’un gran espectacle. Després s’amaga el sol, bufa el vent i ens mulla a tots: hem gaudit de mitja hora de paradís.
Passem al Canadà amb l’idea de veure les catarates des de l’altra part del riu i aportar un segell més al nostre passaport ja molt castigat pels cops de la goma tintada. Vivim el paisatge del Canadà a la tardor amb tons vermells, verds, grocs i ocres. Tots els arbres perden la fulla, però cada espècie ho fa de manera diferent de les altres i això converteix el paisatge en una magnifica combinació per als ulls.
A les 13.20 agafem el tren que ens ha de portar a Nova York. En hores farem uns 450 quilòmetres, pitjor impossible. A l’arribada busquem un hotel econòmic i en trobem un per 40 dòlars. Les grans ciutats són molt cares, però tenen l’avantatge que com tenen tanta oferta, també hi trobes hotels barats.
|
