|
 |
|
|
|
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
5 D’OCTUBRE BIS. A 33 DIES DE L’ARRIBADA Avui és el dia que el temps ens regala o que ens hem guanyat després d'estar dies i dies avançant hores i traient-les del nostre son. És el dia de les anècdotes, dels contes i de la màgia, l’experiència per la qual ja val la pena fer el viatge. És el dia que hàbilment va usar Jules Verne per crear interès a la seva novel·la i que al final li va donar un desenllaç sorprenent i inesperat que potser sigui la base del seu gran èxit posterior. Her Herrman, a l'esmorzar, ja ens avisa: -Avui hi ha taronges, com ahir també hi havia taronges, perquè avui és dissabte com ahir també era dissabte. Riu impassible, sense moure’s, sense obrir gaire la boca. En Herrmann no perd mai el tarannà, parla lentament pensant cada paraula, no gesticula i no riu o sembla que no sap riure. És la imatge de l'alemany organitzat, metòdic, mesurat amb les paraules, automatitzat i que amb unes quantes ampolles de cervesa és capaç de cantar la Marsellesa a la plaça d’Hamburg amb calçotets. És un gat vell amb els viatges: des que es va jubilar el 1998 ha estat més temps a mar que a terra, i això li dóna experiència de vell llop de mar. És el complex d’holandès errant, o d’alemany errant millor dit, el nòmada del mar que no sap trobar mai cap port on quedar-se. Una vegada de tantes es va trobar en aquesta línia amb la curiositat que un oficial feia l’aniversari i el va celebrar dues vegades amb dos pastissos i la festa repetida. A les 8.46, el capità ens truca per telèfon i ens diu que anem al pont de comandament. Hi anem volant: una ordre és una ordre i el capità és el capità! -Estem a punt d’arribar a la línia de canvi d’hora internacional. Ara som a l’est i d’aquí a cinc minuts serem a l’oest. Vigileu que prompte saltarem la reixa del canvi! El capità fa un gest de salt amb la mà per indicar que haurem de saltar per sobre i riu. Aquest capità és mes aspre que un raspall de pues, però de vegades també té punts d’una certa ironia. Quan vam pujar al vaixell ens va rebre amb un: -Benvinguts al Titanic! -Home, esperem que no sigui com el Titanic... -No, no, això és un vaixell alemany i no tindrà els problemes del Titanic! El capità, com a bon alemany, escombra cap a casa, encara que el vaixell, l’organització i la seguretat creiem que li donen la raó. Quan el GPS arriba als 180 graus, canvia la E per la W i vol dir que ja hem travessat la línia, ara ja som a l’oest. L'Eduardo fa sonar la sirena, com quan el cotxe fa els 100.000 quilòmetres i fem sonar la botzina. La invisible línia internacional de canvi de data és a 180 graus est i 180 graus a l’oest del meridià 0, el de Greenwich i el que passa pel barri de l’hostal nou de Morella. Els habitants de la fidel, forta i prudent ciutat de Morella, si visquessin exactament a l’altra part del globus, tindrien una sèrie d’avantatges i també d’inconvenients. Per exemple, es podrien trobar de no saber si han nascut avui o ahir, anar a una boda quan els nuvis ja estan de lluna de mel o presentar-se a la matança del porc quan els xoriços i les sobrassades ja s'han penjat a la vora el foc. També hi ha altres possibilitats: es pot celebrar dos dies l’aniversari, dos dies un casament i allargar la festa, viure dues vegades el cap d’any o endarrerir el pagament d’un deute per un dia. Per sort, en aquesta zona quasi no hi viu gent i no hi ha gaires problemes. Solament alguns inuit als quals probablement tampoc els importa gaire el dia que és. ------------------------ 5an de oktobro 2002. (dua parto). 33 tagojn antaŭ la reveno Hodiaŭ estas tuttaga regalo, kiun ni gajnis post kelkaj tagoj antaŭirante horojn, kiujn ni deprenis de nia dormo. Tago de anekdotoj, de kalkuloj ,de magio, kaj de sperto kiu pravigas la vojaĝon. Estas la tago kiun lerte uzis Jules Verne por krei intereson en sia romano, kaj kiu fine donis al ĝi surprizan kaj neatenditan elnodiĝon, kio eble estis la kaŭzo de ĝia posta sukceso. Her Herrman ĉe la matenmanĝo atentigas nin: Hodiaŭ ni havas oranĝojn kiel hieraŭ, ĉar hodiaŭ estas sabato, ankaŭ kiel hieraŭ. Li ridas aplombe, preskaŭ senmove, kaj kun preskaŭ fermita buŝo. Li neniam perdas sian teniĝon, korpo kaj kapo rektaj, parolas malrapide kvazaŭ pensanta ĉiu vorto, ne gestas nek ridas, ŝajne ne scias ridi. Estas la bildo de la organizita germano, metoda, prudenta kun siaj vortoj, aŭtomata kaj post trinkado de kelkaj bieroj kapabla kanti La Marseljezon ĉe Hamburga placo nur kun kalsono. Estas ege sperta pri vojaĝoj, de post lia emeritiĝo en 1998, kaj ĉar li estis pli multe surmare ol surtere li havas sperton kiel maljuna maristo. Estas la komplekso de la migranta holandano, aŭ pli bone de la migranta germano, kiu ne trovas taŭgan havenon por resti. 8‚46 h. La kapitano telefonas nin kaj petas ke ni iru al la gvidponto. Ni tuj aliras, ordono estas ordono kaj la kapitano estas la kapitano. Ni baldaŭ atingos la ŝanĝlinion de la internacia horaro, nun ni estas en oriento kaj post 5 minutoj ni estos en okcidento, atentu ĉar baldaŭ ni saltos la ŝanĝbarilon. La kapitano gestas kvazaŭ li saltus kaj ridas. La kapitano estas pli malglata ol pikilbroso, sed kelkfoje ankaŭ estas iom ironia. Kiam ni enŝipiĝis bonvenigis nin kun jena saluto: - Bonvenaj ĉe Titanik !.- Ni esperas ke ne estos same.- Ne, ne, ĝi estas germana ŝipo kaj ĝin ne trafos la problemoj de Titanik. La kapitano kiel bona germano, favoras sian landon, sed la ŝipo, la organizado kaj la sekureco pravigas lin. Kiam la GPS atingas 180 gradojn , li ŝanĝas la E por la W kaj tio montras ke ni jam trapasis la linion, nun ni estas jam en okcidento. Eduardo funkciigas la sirenon, same kiam la aŭtomobilo atingas 100.000 kilometrojn. |
 | |||
|