 |
Entrada a Europa |
Després del corresponent sopar d'amics i d'abraçades de comiat ens disposem a agafar el tren que ens ha de dur de la Sénia a Barcelona. Agafem un regional que ha deixat de tenir primera... això a la taquilla, perquè el vagó encara hi és. L'estació de Sants aquests dies és una bogeria, sembla que tothom va amunt i avall sense parar, tothom fa cua i tothom fa tard. És el 10 d’agost i el període de vacances està al punt més alt. És el moment en què els uns se'n van i els altres tornen, però tothom va amb presses. Nosaltres rai, que teníem el bitllet reservat fins a París i sembla que no tindrem cap problema. En el que dura el viatge fins a la frontera, amuntegats al vagó, anem veient diferents episodis que solen passar en un tren. N'hi ha un parell, però, que ens resulten nous: un revisor avisa un policia per fer baixar dos nois que no volien pagar el bitllet i les corregudes de la gent quan queda tancada la porta del bar i no es pot accedir a cap lavabo.
El tren circula plàcidament per les comarques de Girona, entre plantacions de pollancres i muntanyes. El paisatge canvia radicalment i es fa cada vagada més bonic. Un noi que parla amb nosaltres diu que a partir de Sant Celoni es nota el canvi i ell ja s'hi sent com a casa. Un altre noi de Califòrnia, alt com un sant Pau, ens explica que vol fer la volta a Europa en 20 dies. Quan arribem a Cervera notem les seqüeles del tradicional aïllament de l'Estat espanyol. Com si fóssim dos refugiats, amb les bosses i el cap cot, travessem la línia per canviar de vies, de tren, de país i de cultura. L'Estat espanyol amb les seves vies més amples deia no a Europa, tancava les portes a l’entrada i sortida d'idees, de comunicació mútua. Ara Europa s'ha unit i aquest és el preu que hem de pagar per les velles cabòries.
Entrem a l'Estat francès, el país del formatge, del bon vi, del conyac i de la torre Eiffel, en un tren nocturn que ens ha de portar a París. Es veu còmode i acollidor, encara que una mica vell. Ara ja no hi ha diferència com abans entre els trens francesos i espanyols. Davant nostre hi ha una parella que enceten un tetrabric de vi Don Simón, i se'l beuen després d'haver ingerit algunes cerveses. Pobrets, avui dormireu bé, però demà no hi haurà qui us arregli el cap. Nosaltres també ens adormim. Hem de descansar, que demà serà un dia llarg a París perseguint visats.
|
