|
 |
|
|
|
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
La inscripció Sempervivens és una resposta contundent a l’intent més ben organitzat, juntament amb la dictadura franquista, d’esborrar Catalunya per sempre més: la guerra de Successió i l’aplicació del Decret de Nova Planta com a conseqüència més directa d’aquesta. L'intent, però, no va passar d’això, d’un assaig, d’una temptativa fallida, perquè malgrat que encara avui arrosseguem aquella situació (que comportà la pèrdua de la sobirania política que Catalunya havia tingut durant set segles), 300 anys després de l’ocupació militar franco-espanyola el poble català continua viu, fins al punt d’ésser la comunitat nacional sense estat més important del continent. Sempervivens vol ésser una constatació d’aquesta tenacitat de voler existir com a poble. Cap setge (ni el que patí Barcelona els anys 1713 i 1714, ni els que va haver de suportar Cardona el 1711 i finalment el 1714) no ha pogut fer desdir Catalunya de la condició de nació. Sempervivens es fa ressò d’aquest desig d’existir precisament a molts pocs quilòmetres de Cardona, exemple de resistència infinita (darrera població catalana on la senyera onejà sobirana) i al mateix indret on les forces invasores van fer servir de camp base per al setge de la població (tal com es pot comprovar en aquest document i en aquest altre. Es torna, doncs, al punt des d’on es va intentar apagar la flama de la catalanitat continental (les illes resistiren un any més les tropes franco-castellanes) per dir ben fort que encara hi som. Sempervivens (perennifoli, en llatí) expressa metafòricament les ganes d’ésser, la voluntat de mantenir la pròpia identitat i la capacitat d’aguantar les escomeses vingudes de fora, per fortes que siguin, tal com fan els arbres de fulla perenne fins i tot els mesos més freds de l’any. |
 | |||
|