 |
Efectes col·laterals: Síria (30 d’abril de 2002) |
Dubai, 30 d’abril de 2002
Durant la primera quinzena d’abril, a causa de l’ofensiva militar sobre el campament de refugiats de Jenín i el setge a la basílica de la Nativitat, es van viure dies de màxima tensió als territoris ocupats i d’espectació o d’indignació a l’estranger, depenent de la simpatia que aixequi la causa palestina.
Un d’aquests dies, l’ambaixador dels Estats Units a Síria va sortir al vespre amb uns amics. Van decidir d’anar a sopar a Oxygen, un cafè restaurant força elegant de la ciutat vella de Damasc. En arribar-hi, el propietari del restaurant va rebre l’ambaixador que, a més de ser un bon client, és amic de la casa. Aleshores va aparèixer l’esposa de l’amo del negoci. Va saludar el seu amic ambaixador i els acompanyants i els va demanar, si us plau, que sopessin en una altra banda perquè, malgrat l’amistat, no es veia amb cor de servir l'àpat al representant a Síria de la potència que dóna suport al govern de Sharon. Després d’uns quants minuts de conversa, l’ambaixador se'n va anar.
L’endemà, la notícia es va publicar als diaris i ara el local és conegut a tot el món àrab. El gest de la mestressa, de veritable solidaritat amb el poble palestí, ha estat segurament la millor campanya de publicitat siriana de la història. Tothom que visita Damasc el vol veure. Fins i tot alguns expresos polítics del règim s'hi han apropat per conèixer aquesta senyora tan "valenta".
L’ambaixador de la Unió Europea a Síria també va rebre un missatge. Aprofitant el cap de setmana, els estudiants europeus a Damasc van organitzar una acampada davant l'oficina de la Unió Europea a Damasc. Alguns àrabs es van afegir a la protesta, que va transcórrer sense cap mena d’incidents. Els joves van redactar un escrit per al representant europeu a Síria, però aquest no els va voler (o no va poder) rebre’ls.
Aquests dies s’han convocat algunes manifestacions populars en contra de l’ocupació israeliana. A Damasc, cada concentració finalitza amb cançons patriòtiques palestines, cançons per la pau, una asseguda i una encesa d’espelmes. Encara que als règims militars no els facin cap gràcia les expressions no oficials al carrer, no s’hi poden oposar perquè són enemics declarats d’Israel. Per això, a cada cita sempre hi envien grups de nois portant fotografies del president sirià i banderes del partit governamental, que se situen estratègicament envoltant el perímetre de la manifestació.
|
