 |
Mitjans de comunicació (16 d’abril de 2002) |
Dubai, 16 d’abril de 2002
Arran de la difusió del vídeo que va fer ahir la televisió Al-Jazira on apareix un dels presumptes terroristes que va participar en l’atemptat de les Torres Bessones, l’ocupació de Palestina ja no és notícia de portada als mitjans europeus. Els àrabs estan convençuts que la casual aparició del vídeo la mateixa setmana que comencem a tenir notícies del que va passar al campament palestí de Jenín respon al pla dels Estats Units de distreure l’atenció de la gent. És possible.
És probable que els mitjans àrabs prioritzin aquests dies una mica la qüestió de l’Afganistan i de la xarxa al-Qaida. Però el problema de Palestina, encara que en un segon pla, sempre serà present. Són dues les raons que fan obligada l’aparició de notícies sobre els territoris ocupats als mitjans: primer, la demanda. Els àrabs estan al 100% amb el poble palestí i en un altre percentatge força alt en contra de tot el que soni a Estats Units, Israel i, en molts casos, jueu. Aquesta gent demana conèixer què està passant. I segon, el joc polític. Els poderosos del món àrab volen guanyar-se les simpaties del poble criticant els americans i els israelians contínuament amb informacions a la premsa del règim. Si us hi fixeu, als països on els cap d’estat fan servir un llenguatge més dur contra Israel no s’han convocat grans manifestacions populars de rebuig contra l’ocupació. Aquest és el cas de Síria, Líbia i l’Iraq. Els països que mantenen alguna mena de lligam amb Israel han estat escenari de manifestacions del tot espontànies i populars contra l’estat hebreu, com a Egipte i Jordània. En el primer cas s'han viscut algunes vagues i manifestacions, com la dels estudiants universitaris la setmana passada, que va acabar amb enfrontaments amb la policia. El cas de Jordània és més greu, ja que dos terços de la població són palestins, ciutadans de segona. A Amman, la capital, les manifestacions són diàries. L’eslògan és un missatge per al rei: 'Abdallah, obre les fronteres'. El dia que la manifestació tenia previst de dirigir-se fins a l’ambaixada d’Israel, la policia i l’exèrcit van fer un deplegament de forces impressionant. L’endemà, un diari jordà obria portada amb el titular: 'Més policia al carrer que al Setembre Negre'. (Setembre de 1971: el rei de Jordània, amb la col·laboració de l’exèrcit d’Israel, bombardeja uns camps de refugiats palestins i causa una matança. Després apareix el grup Setembre Negre que atempta contra els atletes israelians als Jocs Olímpics de Munic del 1972.)
La televisió d’Abu Dhabi és una de les més actives en la difusió de la causa palestina i ha posat en marxa una campanya de recollida de diners per la missió a Palestina de la Mitja Lluna Roja. Divendres passat va ser la presentació de la campanya, amb l’organització de paradetes a tots els centres comercials dels Emirats Àrabs Units. Als estands es venien des de samarretes amb el lema de la campanya, 'Per tu, Jerusalem', fins a tiquets de la Mitja Lluna Roja.
Aquest canal continua oferint un espai diari d’informació sobre l’ocupació. El de diumenge va ser el programa més impressionant de la setmana. Ens van presentar el cas d’una mare i una filla que feia 25 anys que no es veien. La mare viu a la franja de Gaza, i la filla a Beirut, on va aconseguir refugiar-se amb una part de la família l’any 1977. La mare no va poder fugir amb ells. Gràcies a la televisió, la mare va poder recuperar durant uns quants minuts aquella filla que va marxar amb cinc anys a un país on té prohibida l’entrada. La noia va poder veure com és la seva mare. Tot plegat va ser molt emotiu. Històries com les d’aquesta desafortunada família, n’hi ha milers a Palestina. Només un exemple. Conec el cas d’un palestí d’Egipte que va anar a Síria i, quan va voler tornar al seu país, no li'n van permetre la sortida. Ara viu en una presó de 185.100 quilòmetres quadrats...
|
