Les persones que saben escriure en valencià augmenten 22 punts des del 1993 a València però baixen les que l'entenen

16:1013.09.2007

Font de Mora destaca que els "bons resultats del bilingüisme" s'han aconseguit "sense cap tipus d'imposició"

VALÈNCIA, 13 de setembre (EUROPA PRESS)

El nombre de persones que, a la ciutat de València, sap escriure valencià ha passat d'un 18 % el 1993 a un 40,3 % actualment, el que suposa un increment de 21,7 punts en els últims 13 anys. Tot i això, la comprensió d'esta llengua ha baixat 10,2 punts entre els seus habitants en este període de manera que ha baixat des d'un 89,7 % fins a un 79,9 %.

Esta és una de les conclusions que es desprén de l'última enquesta sociològica realitzada sobre la situació del valencià a la ciutat, que ha sigut presentada hui pel conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora; la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, Concha Gómez, i el director general de l'Àrea de Política Lingüística, Vicent Satorres; i que es realitzarà pròximament a Castelló, Alacant i la resta de municipis de la Comunitat amb més de 50.000 habitants.

Satorres ha explicat que l'estudi "examina la situació del valencià dins de la dinàmica de canvis socials que s'estan vivint estos anys" i que, "cal tindre això molt en compte en analitzar els resultats". Així, ha assenyalat que la capacitat d'escriptura en valencià "guarda relació amb els jóvens, que han passat pel sistema educatiu" i per tant, a estudiar-lo a les aules. Per part seua, en el descens de la comprensió de la llengua "influïxen els canvis migratoris" que han fet de València "una ciutat que rep molta gent d'altres comunitats autònomes i d'altres països", ha afegit.

Alhora ha ressaltat que actualment, "més de la meitat de la població de la ciutat sap parlar valencià", concretament un 56,3 %, xifra semblant als quals poden llegir-lo, un 57,5 %. També ha augmentat el nombre d'alumnes en valencià en l'última dècada, en què s'ha passat de 43 a 87 centres que impartixen les classes en la llengua vernacla i els alumnes que estudien en esta llengua han passat de ser 3.703 a 12.946.

Tot i això, ha distingit entre "la capacitat" i l'"ús" i ha apuntat "les xifres de coneixement de la llengua difereixen de les de la seua utilització", que són inferiors. Ha repassat set àmbits diferents de la vida i ha analitzat quant es parla i s'escriu en ells. Així, ha indicat que des de 1993 la parla valenciana ha augmentat a casa on fa 13 anys ho parlava un 6,1 % de la gent i ara ho practica un 10,4 %.

Ha passat el mateix entre els amics, amb els qui abans parlava en valencià un 13,4 % de les persones i hui dia ho fa un 18,1 %. De la mateixa manera, actualment hi ha un 21,2 % de gent que parla en aquesta llengua amb desconeguts, respecte del 12,1 % que ho feia anteriorment.

Per a comprar a botigues tradicionals, un 21,2 % preferix el valencià, gairebé el doble que en 1993, quan només un 10,3 % l'elegia. Alhora, a les grans superfícies el 19,3 % es dirigix als dependents en valencià respecte del 8,7 % que ho feia fa més d'una dècada.

Respecte a l'escriptura, Satorres ha detallat que, respecte del 40,3 % de persones que saben escriure'l, són un 1,6 % les que ho utilitzen perquè els agrada, menys que en l'any 93 quan ho preferien un 8 %. L'ús majoritari, un 44,9 %, es dóna en els estudis; per costum, el percentatge s'ha duplicat fins a un 11,8 % de valencians; per motius de treball, tant ara com fa 13 anys, escriu en valencià un 15,1 % de la població; en notes personals baixa un punt i arriba al 12,2 %, i en cartes el percentatge baixa del 6,1 a l'1,6 %.

El director general ha destacat el paper dels jóvens d'entre 15 i 24 anys, els qui, per a ell, són els "més importants" perquè "són el futur de la llengua". En esta franja d'edat que, majoritàriament, "és o ha estat estudiant en els últims 15 anys, els percentatges pugen i ascendixen a un 88,5 % els qui comprenen el valencià, al 75 % els qui saben parlar-ho, a un 86 % els que ho llegixen i al 75 els que ho saben escriure bé.

EL FUTUR DE LA LLENGUA

Per la seua banda, el conseller ha apuntat que la llengua "és sens dubte l'indicador més sensible dels canvis socials" i que estos han estat "molt profunds" a València, on "arriben als nivells més alts i profunds d'Espanya". En este context, Font de Mora ha considerat que "el valencià està viu i té futur a València perquè els jóvens es mostren cada dia més predisposats cap a esta llengua".

En esta línia, ha considerat que "potenciar el bilingüisme" i fins i tot el "trilingüisme" està donant "bons resultats" i sobretot, fer-ho "des d'un plantejament de normalitat i naturalitat, entés com a una relació fluida entre la Generalitat i la gent", que pretén "arribar a un màxim de persones possibles" però "sense que hi haja cap tipus d'"imposició".

En este sentit, ha criticat que, Catalunya "sembla que vol imposar" la llengua al pati del col·legi i ha afegit que "com jo em vaig quedar tan cremat quan en el franquisme no em deixaven parlar valencià al pati del col·legi, no vull ni pensar en mesures d'este tipus". Segons la seua opinió, "sense estes actuacions impositives" i "sense encotillar la vida d'una persona, es pot arribar als mateixos objectius, que al final, són de respecte i extensió de la llengua", ha acabat.