Mor el filòsof i historiador hel·lenista francès Jean Pierre Vernant

17:1710.01.2007

PARÍS, 10 (De la corresponsal d'Europa Press Aïda Palau)

L'historiador francès Jean-Pierre Vernant va morir ahir als 93 anys en el seu domicili de Sèvres, en el departament d'Hauts-de-Seine, segons ha informat avui la família. Nascut el 4 de gener de 1914 a Provins, sud de París, Vernant va revolucionar amb la seva mirada la visió de la civilització grega i va demostrar que l'"home grec" va construir, a partir del mite, diferents formes lògiques que van donar lloc al naixement de la raó occidental.

La també hel·lenista i companya d'estudis sobre la grècia antiga, Claude Mossé, professora emèrita de la Universitat París VIII, ha lamentat, en declaracions a Europa Press la mort de Vernant: "És molt dolorós, per a mi és alguna cosa molt traumàtica tot i que sabia que estava molt més gran i malalt", explica Mossé.

Autora d'una vintena d'obres, algunes traduïdes a l'espanyol, Claude Mossé considera que Vernant ha passat a la història per haver donat al polític de la Grècia antiga un valor primordial: "Vernant és un dels intel·lectuals que més han obert les possibilitats de la reflexió entorn d'allò polític ja que ell va subratllar que se situava al centre de la comunitat grega. El seu pensament és importantíssim perquè també va desenvolupar l'antropologia històrica, posant al centre el comportament de l'home. És una gran pèrdua però ha deixat un gran llegat amb joves creadors al Centre d'Investigacions Comparades sobre les societats", afirma Mossé qui va treballar durant anys en aquest centre que actualment es diu Centre Louis-Gernet.

APUNTS BIOGRÀFICS

Amb desenes de llibres dedicats al món hel·lènic, Jean-Pierre Vernant es va fer un nom a escala mundial amb obres com 'Els orígens del pensament grec' (1962) o 'Mites i religió a la Grècia antiga' (1990) o 'Mite i política' (1996). La seva obra 'L'univers, els déus i els homes' de 1999 va tenir un gran èxit entre els lectors.

Vernant deia que "només es podia entendre el nostre món si es buscava com havia estat fabricat". Fidel doncs a aquest propòsit, va passar tota la seva vida compromès en aquesta recerca i va difondre el seu coneixement no només a través de la publicació de les seves obres sinó com a professor. Un camí que va començar el 1940 com a mestre en un institut de Tolosa.

Després de la Segona Guerra Mundial, va ensenyar a París. El 1948 va començar la seva carrera com a investigador al Centre Nacional d'Investigació Científica (CNRS). El 1964 va fundar el Centre d'Investigacions comparades sobre les societats antigues. De 1975 a 1984 va ser professor en el Collège de France com a titular de la càtedra d'estudis comparats de les religions antigues. El seu talent i treball va ser premiat diverses vegades. Jean-Pierre Vernant era Comanador de la Legió d'Honor, Medalla d'Or del CNRS i Gran Oficial del Mèrit.

A banda d'investigador i filòsof emèrit, Vernant també va ser un heroi de la resistència a la Segona Guerra Mundial en què va entrar el 1940 a través de la seva adhesió a les joventuts comunistes. Conegut amb el pseudònim de coronel Berthier va estar al capdavant de les Forces franceses de l'Interior (FFI) en el departament de l'Haute-Garonne, sud del país.