Europa press
El 30 de gener s'obre al públic la casa de Neró a Roma i es permetrà per primera vegada veure'n la volta daurada
21:5019.12.2006
ROMA, 19 (EUROPA PRESS)
El vicepresident del Govern italià, Francesco Rutelli al costat de l'alcalde de Roma, Walter Veltroni, han visitat aquest matí les restes arqueològiques de la Domus Aurea, la casa de Neró situada al costat del Coliseu romà, que després de restar tancada des del mes de desembre del 2005 obrirà les portes al públic el pròxim 30 de gener. La gran novetat serà que, per primera vegada, es podrà preveure la volta daurada de la sala central que fins ara no es podia visitar.
La Domus Aurea, que significa "Casa Daurada", es va obrir al públic el 1999 i va haver de tancar-se un altre cop el 2005, per motius de conservació del monument i per seguretat. El monument conserva encara intactes els frescos de l'època en els murs, gràcies a haver estat enterrat per les termes de Trajà que van ser construïdes sobre aquestes restes.
L'edifici s'enfonsava per la humitat i el Ministeri de Béns Culturals no podia garantir la seguretat dels visitants. L'aleshores ministre Rocco Buttiglione va decidir tancar al públic la residència de Neró i va demanar com a pressupost a l'Estat per a la rehabilitació del monument cinc milions d'euros.
La humitat per les filtracions de les construccions de les mateixes termes estaven deteriorant en pocs mesos el monument conservat durant tants segles. Els treballs de recuperació han descobert un passatge des de la Domus en direcció al Palatí, però que actualment només han pogut obrir fins al Coliseu, construït per l'emperador Flavi després de la mort de Neró.
Després de l'incendi de Roma l'any 64, Neró va decidir construir al centre de la ciutat una vila romana amb les dimensions gegantines d'un palau reial hel·lenístic. Sever i Céler van ser els arquitectes de la Domus Aurea. Després de la mort de Neró es va destruir el complex i avui es conserva la part que va ser sepultada per les termes de Trajà i descobertes per casualitat al segle XV.
El que queda és un pavelló de 300 metres de llarg per 190 de fons, al qual se superposen les restes de les mateixes termes. L'element característic de la construcció és l'anomenada volta daurada a la gran sala octogonal central. Es tracta d'una volta vuitavada on s'obre un ull de bou precursor del de la cúpula del Panteó.
En aquestes sales, convertides en grutes ('grotte' en italià), amb el pas del temps, els artistes del Renaixement van trobar la seva inspiració copiant la decoració que, pel seu lloc d'origen, es va anomenar "grotesca". A aquesta mena de decoració de tipus fantasiós el terme va derivar cap a l'actual adjectiu "grotesc".
La Domus no és l'únic monument romà que ha patit un accelerat deteriorament els últims anys. El 2005 es van notificar esfondraments en el Palatí i a les termes de Caracal·la.
Resum
-
Última Hora
-
Espanya
-
Món
-
Economia
-
Cultura
-
Societat