L'autovia d'Aragó, també coneguda com a autovia de l'Ebre, podria allunyar-se del seu corredor natural i no desembocar al mar per Catalunya, sinó per Castelló. Fins ara, el traçat conegut de l'A-68 només arriba fins a la població de Valdealgorfa, una mica després d'Alcanyís, des d'on partirà el tram que unirà la vall de l'Ebre amb el corredor del Mediterrani. Al maig del 2007, el Ministeri de Foment va adjudicar la redacció de l'estudi de viabilitat tècnica dels diferents traçats, amb dues opcions principals: a través de la carretera N-420 cap al nord de Tarragona, amb una longitud de 120 quilòmetres, i a través de l'N-232 per Morella i Vinaròs, amb uns 100 quilòmetres. A més, l'estudi també ha de recollir els possibles corredors entre Aragó i el mar, «amb una longitud d'entre 75 i 100 quilòmetres», i és aquí on el Camp i l'Ebre encara tenen un bri d'esperança.

De fet, la diputada del PSC al Congrés dels Diputats, Lluïsa Lizárraga, va dir que fa uns dies van reunir-se a Madrid amb una delegació de la Cambra de Reus, als quals van explicar les gestions fetes. «El compromís del secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, és que estudiaran totes les opcions, i que s'imposarà la que siga més econòmica i tinga menys impacte ambiental», va afegir-hi. La diputada ampostina va valorar que, «sobre el paper, l'opció més competitiva» és la catalana, que proposa una doble sortida tot combinant el desdoblament de l'N-420 fins a Tarragona, que faria l'Estat, amb la millora de la C-43 i el desdoblament de l'eix de l'Ebre (C-12), totes dues a càrrec de la Generalitat. Lizárraga va remarcar que l'acord entre aragonesos i valencians no ha restat opcions a la proposta catalana, i més tenint en compte l'impacte ambiental i el cost econòmic que suposaria fer passar l'autovia per l'N-232 a través de dos ports de muntanya, «que es gelen cada hivern».

Més crític és el diputat de CiU i alcalde de l'Ampolla, Francesc Sancho, que acusa el PSC, amb la seua proposta bifurcada, d'haver embolicat el debat al Camp i l'Ebre, tot afavorint el pacte entre els socialistes aragonesos i valencians. Sancho va criticar el PSC pel fet de seguir deliberadament una estratègia que debilita el territori, i de malbaratar la mobilització ciutadana contra el transvasament, «ja que no volen que els passe factura política». Segons Sancho, la tebiesa del PSC és fruit del «desgavell» que hi ha a la Generalitat. Així, el diputat convergent va lamentar que el govern català no s'haja compromès a accelerar el desdoblament de l'eix de l'Ebre, mentre la Generalitat Valenciana està pressionant i «facilitant» l'entesa dels socialistes amb el PP, que també s'ha produït a l'Aragó.

En aquest sentit, el diputat deltebrenc del PP, Joan Bertomeu, també va criticar el paper de la Generalitat. «Falta voluntat política, el govern hauria d'haver-se implicat més», va dir. Segons Bertomeu, al País Valencià hi ha el consens de tots els partits polítics, mentre que a la demarcació de Tarragona els dos territoris estan dividits amb els possibles traçats. «Hauria de ser més fàcil fer vindre l'autovia, ja que els socialistes governen a Barcelona i Madrid, però només se'n recorden de les Terres de l'Ebre quan necessiten aigua, mentre els trens i les autovies passen de llarg», va sentenciar.

CRIDA A LA UNITAT