Unes escales o una rampa amb un pendent massa pronunciat en una estació de metro o tren poden ser obstacles difícils de superar no només per una persona que va amb cadira de rodes sinó també per un avi que s'ha de valdre d'un bastó i per una mare que ha d'empènyer el cotxet de la seva criatura.

Catalunya va ser una de les primeres comunitats de l'Estat a tenir un codi d'accessibilitat –la Llei 135/1995– que estableix com ha de ser una estació sense barreres arquitectòniques. Des de llavors, totes les línies de metro o FGC noves i les estacions que s'han remodelat que depenen de la Generalitat s'han construït tenint en compte aquesta normativa i, per tant, suprimint qualsevol obstacle. «L'itinerari adaptat garanteix que des del carrer es pugui arribar a l'andana sense trobar cap barrera arquitectònica», detalla el director de Transport Terrestre, Manel Villalante. En una estació «no només s'han de suprimir els esglaons, també s'ha d'adaptar donant informació acústica per als cecs i informació escrita a les pantalles per als sords».

Totes les estacions de l'L2, per exemple, com que es van construir després de l'aprovació del decret d'accessibilitat, estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda, explica Villalante. El govern també ha anat suprimint les traves que hi havia a les estacions fetes abans de la normativa. Aquestes obres «sempre topen amb dificultats de menys o més intensitat», explica Villalante. Quan es va plantejar adaptar l'estació de metro de Diagonal es va veure que també s'havia de fer accessible l'estació de FGC de Provença, que és a tocar. La complexitat d'aquestes obres les ha perllongat amb el temps. Hi ha altres treballs que no han estat tan espectaculars però que també han portat cua. Quan es va adaptar l'estació de Can Vidalet de la línia 5 «es van haver de tancar alguns comerços, perquè si no era impossible executar aquests treballs». De resultes de totes aquestes actuacions, 84 de les 123 estacions de la xarxa de metro ja s'han adaptat, cosa que representa un 68%. N'hi ha divuit més que estan en obres i s'estan definint els projectes de la vintena d'estacions que queden pendents. Per Villalante, «la facilitat per accedir al metro explica l'augment d'usuaris d'aquest transport públic en detriment del bus en els darrers anys». La Generalitat també ha avançat feina a les línies de FGC. De les 76 estacions que hi ha a les línies del Vallès i de Llobregat-Anoia, 69 ja estan adaptades, tres estan en obres i s'estan redactant els projectes de les quatre restants.

UN NIVELL «ACCEPTABLE»
«Hi ha un nivell acceptable, correcte, d'accessibilitat a les estacions de metro i tren», afirma l'arquitecte especialista en accessibilitat i usuari de cadira de rodes Enrique Rovira Beleta. «Quan viatges a Londres, la gent es posa les mans al cap perquè s'adona que no hi ha cap estació adaptada», explica. Reconeix, però, «que tot es pot millorar, sobretot els detalls» Rovira explica que hi ha «rampes amb un pendent massa pronunciat que es converteixen en tobogans, lavabos que no tenen pestell per tancar o on si el llum s'apaga, perquè va amb temporitzador, no hi arribes per tornar a engegar-lo». A banda d'aquests detalls, reconeix que hi ha altres barreres més difícils d'arreglar, com ara el buit entre el tren i l'andana.

RODALIES: EL PUNT NEGRE
La confederació ECOM d'entitats de discapacitats físics titlla de «punt negre» la xarxa de rodalies. Valora, però, les reunions que des de principi d'any manté amb Adif, el govern i TMB per avançar en l'accessibilitat a les estacions.

Malgrat que Adif ha començat a suprimir les barres arquitectòniques en algunes estacions, com ara a la del passeig de Gràcia, encara té molt camí per endavant. De les 30 estacions que hi ha a la primera corona, només set estan adaptades: aeroport, Cornellà, el Prat del Llobregat, Montgat, plaça de Catalunya, Viladecans i Sants. El 2012 hi haurà 50 estacions més adaptades a tota la xarxa, nou de les quals són a la primera corona. D'aquí a tres anys, doncs, setze de les 30 estacions no tindran barreres.

A banda de les barreres arquitectòniques a les estacions, Rodalies també té problemes d'accessibilitat als combois. Només té alguns trens accessibles a les línies C1 i C2. A la pàgina web de Renfe informen que a la línia C2 hi ha dos trens alhora adaptats; són els nous model Civia, i recomanen al viatger amb problemes de mobilitat que avisi l'operadora del recorregut que vol fer amb dues hores d'antelació. L'autonomia que l'operadora dóna als seus usuaris és ben escassa. El director de Rodalies, Miguel Ángel Remacha, té la intenció d'adaptar en un futur –sense concretar quan– els combois model 447, com ja han fet a Madrid.