Disset anys després del tancament de la duana, que van provocar una recessió important a Portbou, el municipi alt-empordanès afronta l'arribada del TAV amb la por que acabi sent una segona part d'aquella crisi que va comportar un augment de l'atur i una fugida de població cap a altres municipis. L'alcalde actual, Antoni Vega, demana l'ajut de les administracions per buscar sortides i evitar que Portbou quedi sense el que encara és el seu modus vivendi principal: el tren.
Vega considera que el pas del TAV per la Jonquera a partir de l'any que ve els pot treure passatgers de trajectes internacionals, però que cal apostar per una línia de rodalies. Els sindicats majoritaris tampoc no creuen que el TAV sigui el problema més important al qual s'enfronta Portbou, sinó el que es coneix com a tercer rail, que ha de permetre que el tren d'alta velocitat passi per la via convencional. Totes les parts coincideixen que serà aquest tercer rail, el que farà perdre llocs de treball. El motiu, diuen, és que ja no caldrà fer el transbordament dels trens que ara cal fer per la diferència d'ample de via. I en cas que s'hagi de seguir transbordant trens, diu la UGT, a Portbou ara mateix tampoc s'és competitiu i caldrà traslladar-ho a Vilamalla, això sí, mantenint els empleats portbouencs.
L'AS DE LES MERCADERIES
Les opinions també coincideixen que cal apostar per les mercaderies, perquè no totes podran passar per la línia d'alta velocitat. Els materials més pesants continuaran passant per Portbou, i de fet l'empresa Cadefer, que transporta bobines, amplia les instal·lacions i veu amb optimisme el futur. Això sí, tothom creu que s'ha d'oferir valor afegit per sortir de la situació. Entre les idees que sorgeixen hi ha la creació d'una escola de maquinistes, un centre logístic i el museu del ferrocarril, tot i que de moment encara són projectes a llarg termini.
PROTESTES EL 1992
L'entrada en vigor del mercat comú, a finals de l'any 1992, va provocar diverses protestes dels duaners, no només de Portbou sinó també a la Jonquera, Vilamalla i altres punts. El febrer d'aquell any els treballadors van fer una vaga per rebutjar la pèrdua de més del 50 per cent dels llocs de treball. Els treballadors també van protagonitzar manifestacions i concentracions de camions, i els alcaldes de les poblacions afectades reclamaven ajudes per superar la crisi.
L'eliminació de la duana va afectar les tres poblacions alt-empordaneses, però especialment Portbou, on va augmentar molt l'atur i on es va registrar també una pèrdua de població. Segons dades consultades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 1994 l'índex atur a la localitat va arribar a les cent persones. A més a més, entre el 1993 i el 1994 van marxar de Portbou una seixantena d'habitants. Això no va fer més que agreujar la pèrdua de població de Portbou, que ara és d'uns 1.300 habitants.
)
