«Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.» Aquesta és la frase que van repetir ahir molts dels participants en la batalla de farina de Godall. I és que en aquesta batalla, una de les activitats tradicionals i característiques del carnaval de Godall, no hi ha ni amics ni parents. La festa consisteix a llançar farina a tothom que passi pel carrer, «i com més net va, més l'embrutem», va explicar Joel Miró, veí de Godall. De la batalla, no se'n salva ningú, ni cotxes ni vianants, i fins i tot tenir la roba estesa, pot ser un perill. Per això, els més veterans de la vila van protegir portes i finestres amb plàstics. La festa, però, és un clàssic d'aquest poble del Montsià, i és una diversió tant per a grans com per a petits, tot i que la majoria de participants són joves. Alguns, fins i tot, vénen de les poblacions del voltant. És el cas de Jordi Benet, d'Ulldecona, que, tot i que ahir participava en la batalla de farina per primera vegada, va assegurar que repetirà. «Primer no estava convençut de vindre, per tot el que m'havien explicat, però ara segur que repetiré», va afirmar. I és que, com bé diu Joel Miró, «la festa no deixa indiferent ningú: o repeteixes perquè t'agrada, o no tornes mai més».

25 QUILOS PER CAP
El que impacta més d'aquesta batalla, que es tornarà a repetir dimarts vinent, és el paisatge emblanquinat en què es converteix el poble. Però això no és gens estrany, si tenim en compte la gran quantitat de farina que s'utilitza. En la batalla d'ahir, hi van participar unes 150 persones, i cadascuna portava una mitjana de 25 quilos de farina, i alguna, fins i tot més. És a dir, que en una tarda es poden arribar a tirar fins a tres mil quilos de farina, un volum que fa referència a l'hipotètic origen de la festa. La gent recorda haver fet des de sempre les farinades per carnaval, i tot i no saber-ne exactament el perquè, es pot buscar a principi del segle XX, quan la majoria de cases de Godall conreaven blat per al consum domèstic. La guerra era una manera de gastar l'excedent de farina de l'any anterior.