Jordi Puiggalí, que ara té 86 anys, és l'autor de la part escultòrica del monument a Primo de Rivera, a l'avinguda Josep Tarradellas, que ahir va començar a ser enderrocat. Es mirava discretament l'inici oficial de les tasques d'enderroc, fet amb tota la pompa, amb la presència de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i diversos regidors de l'Ajuntament. «Potser haguera preferit que el deixessin», reconeixia Puiggalí, per bé que al mateix temps entenia que el monument s'associés a una altra època. «El que no voldria és que el trenquessin; m'han dit que me'l tornaran», deia l'escultor, en referència al fris, que probablement guardarà en una masia d'un fill seu: «És que això no es pot guardar en un armari.»

Puiggalí va conversar una estona amb Hereu, que també va haver de donar explicacions a un veí que passava per allà, en Jordi Guardiola, que li retreia: «Ens traieu la nostra memòria personal.» El veí en qüestió defensava que, d'ençà que el 1981van treure el jou i les fletxes que lluïa el monument, «això ja no tenia cap valor franquista». Hereu va recordar-li que la decisió era fruit d'una «resolució d'un consell municipal», el de l'Eixample, que va aprovar la retirada del monument. «És un pas cap a la normalitat», va reblar l'alcalde.

«El que fem avui és anar normalitzant la ciutat, traient vestigis del franquisme que no fan més que dividir», va argumentar, ja davant dels nombrosos mitjans que va congregar l'acte, Hereu, que va emmarcar l'enderroc de símbols franquistes com aquest dins un «procés irreversible, de normalització democràtica». A més, va assegurar que respectaran la «voluntat de l'autor» i li retornaran el fris. Després que el monument quedi aterrat, l'espai lliure s'integrarà a la rambla al mig de la qual ara estava situat. Més endavant faran un projecte de reurbanització per millorar el conjunt del passeig.

Les obres d'enderroc del monument, aixecat el 1964 per commemorar els 30 anys de la fundació de la Falange, duraran un mes. El monument –mastodòntic– té un volum vertical de formigó armat de 18,15 metres d'alçada, i dos més d'horitzontals de 8,9 i 13,65 metres de longitud. Més que un enderroc, és un desmuntatge, fet que, en certa manera, va restar èpica a l'acte d'ahir: el fris central i el que hi ha en el volum vertical s'han de retirar amb cura de no trencar-los per poder-los retornar sencers a l'autor. Des del 1981 ja no tenia simbologia feixista, però no ha estat fins 34 anys després de la mort del dictador que finalment es tira a terra.

Després que l'any passat el Districte de l'Eixample va aprovar la retirada del monument, el projecte per enderrocar-lo, per analitzar el valor escultòric i per dignificar la zona ha passat per diferents àrees de l'Ajuntament. Segons un portaveu municipal, tots aquests tràmits són els que n'expliquen l'allargament en el temps. I és al mig d'aquesta tramitació que ara es troben els dos altres monuments amb simbologia franquista de titularitat municipal que encara queden a Barcelona.

L'espai del monument a Primo de Rivera i on ahir treballaven diversos operaris estava envoltat per una tanca, de manera que els veïns i curiosos que ahir s'hi aturaven s'ho havien de mirar des de fora o entre les reixetes de les tanques. Alguns dels que passaven per allà aprofitaven per dir-hi la seva, com un ciutadà belga que fa deu anys que viu a Barcelona, en Jean de Cralne: «És ridícul ocultar la història d'Espanya», es queixava. Sigui com sigui, d'aquí a un mes qualsevol rastre del monument dedicat al fundador de la Falange ja serà història. I mai més ben dit.