diumenge, 15 de febrer de 2009
> Valors ètics i estètics
Edu Sívori.
POETA I AGITADOR CULTURAL ARGENTÍ
X.C..
+ La mirada d'Edu Sívori. Foto: LLUÍS SERRAT
|
«Catalunya és la meva segona pàtria; ara més, perquè és la pàtria del meu fill», diu Edu Sívori Alt (Buenos Aires, 1962). Va arribar aquí el 9 de juliol del 2001. Se'n recorda perfectament, entre altres coses perquè «és el dia que es commemora la independència d'Argentina respecte als espanyols». «Va ser abans del corralito. Vaig tenir una visió», diu, irònic, sobre la seva anticipació a la desastrosa crisi argentina. «Allà treballava al Museu d'Art Modern, però en canvi no era prou reconegut econòmicament i em sentia buit. Sóc museòleg i psicòleg social. Tinc dues carreres i, en canvi, aquí no en tinc cap, fins que no les convalidin. Ara treballo com a auxiliar a la Fundació Tutelar, amb gent gran i sobretot amb discapacitats psíquics», explica, i també rememora la seva època de sense papers durant tres anys. «Recordo un dia que vaig veure com apallissaven un magrebí. Jo volia defensar-lo, però em deia a mi mateix: no, Edu, no ho facis que no tens papers i et deportaran.» Ho explica sense mostrar cap sentiment tràgic. De fet, aquí s'ha sentit ben acollit. A l'entrevista arriba amb una petita llista de la gent que el va ajudar a tirar endavant, per no oblidar cap nom important: Jaume Roser –del Parc Art de Cassà–, Joan Surroca, Francesc Carbonell, Josep Tarrés, la família Planas de la revista Bonart... «Bonart va significar per a mi la possibilitat d'expressar-me, de poder escriure. I gràcies a Bonart també vaig aconseguir una bicicleta, que és un mitjà de transport molt important per a un immigrant sense papers.» A l'Argentina, Sívori va viure en primera línia l'explosió de llibertats que es va produir als anys vuitanta, amb la recuperació de la democràcia. Apadrinats per l'últim premi Cervantes, el poeta Juan Gelman, Sívori i altres joves argentins van crear revistes i van amortitzar al màxim la llibertat de premsa. Amb el mateix esperit, Sívori va arribar anys després a Girona, i aquí va organitzar, per exemple, les cavalcades de poesia (2004-2008), que els dies previs a Sant Jordi treien la poesia al carrer i de bar en bar, «de boliche en boliche». Una ajuda de l'Ajuntament de Girona li va permetre tancar aquesta etapa amb la publicació d'un llibre sobre la cavalcada. Ara prepara per al 17 d'abril, a La Mercè, el projecte cultural El balcó, com una plataforma per als poetes que encara no han sortit de la seva intimitat creativa. I encara té un altre projecte, Ciutadania, la meva mania, per educar els joves en valors ètics i estètics, amb la implicació dels educadors, els gestors culturals i els pares.
|
)
