El 24 de gener malauradament van caure molts arbres arreu de Catalunya. Els dies han passat i pertot arreu on vas descobreixes restes d'arbres totalment destrossats, danys importants i pèrdues irreparables. Molts es pregunten per què aquell arbre es va desplomar i en canvi aquell altre que semblava més fràgil no es va tombar. La resposta és que amb un arbre no es va fer una plantació correcta i amb l'altre, sí. Quan un es decideix a plantar un arbre, ha de prendre unes certes mesures, ja que no es tracta de plantar un vegetal qualsevol. De fet, existeixen unes normes europees de plantació per evitar disgustos. Si en el moment de plantar un arbre no es fa un forat ben profund i la terra que troben està molt compactada, les arrels no poden profunditzar i en comptes d'allargar-se fins al subsòl creixen horitzontalment, i és llavors quan no poden aguantar les velocitats del vent i cauen. Per plantar, després de fer un sot aproximadament d'un metre cúbic, haurem de comprovar que la terra del subsòl no està compactada; si no és així, haurem de continuar fent el sot fins que la terra deixi d'estar-ho.

Fent una plantació correcta aconseguirem: a) millorar l'estabilitat de l'arbre, ja que les arrels principals aniran ben al fons; b) una oxigenació i sanejament de la terra; c) un creixement més vigorós de l'arbre; d) un estalvi considerable d'aigua (fins a un 60%, aproximadament), perquè l'aigua de reg o de pluja podrà arribar fins al subsòl, allà on hi ha les arrels, i aconseguir una terra fresca i humida; e) menys males herbes, perquè es mantindrà la humitat al fons i les herbes no rebran aigua; f) la bona conservació de paviments, voreres i construccions. Les arrels no aixecaran res, ja que no creixeran de manera horitzontal.

Ens podem trobar el cas que un hagi seguit els passos correctes per a una bona plantació i que l'arbre hagi caigut? Pot passar el cas que l'arbre faci poc que s'hagi plantat i no s'hi hagi posat cap tutor. L'arbre no té temps d'arrelar, i sense el tutor no pot aguantar. El tutor és imprescindible, ja que el protegeix del vent i d'altres possibles agressions.

Hi ha arbres més resistents al vent que d'altres? Sí. Sempre que s'hagin plantat correctament. Hi ha diverses espècies: Cupressus sempervirens, Cupressus macrocarpa, Casuarina stricta, Populus nigra Italica, Populus texana, Broussonetia papyrifera, Robinia pseudoacacia i el lledoner, la morera i l'om. També, palmeres i bambús. Quin és l'arbre que pateix més pel vent? El pi bord (Pinus halapensis). Quan en una pineda de pins bords se n'arrenquen per fer-hi habitatges o altres construccions, els pins restants queden en fals i a la llarga cauen. Un bosc de pins originals, quan estan tots junts i no en falta cap, tots tenen força resistència al vent, però quan se n'arrenca algun, la resta del grup queda debilitat i cauen amb el transcurs del temps, sobretot si la capa de terra és poc profunda per l'existència de capes de pedra al subsòl o per una terra molt compactada. Amb vents huracanats com els del 24 de gener, es comprova que els pins arrancats i tombats han tingut un creixement horitzontal i no pas vertical.