Els pescadors de la comarca respiren una mica més tranquils. El cap de la demarcació de Costes, Manuel Novoa, ha anunciat aquesta setmana que la regeneració de les platges del Baix Maresme no es farà traient-la del fons marí, sinó que mouran la sorra d'un costat a l'altre dels ports. Ja fa anys que es va fer aquest transvasament al port de Premià, amb camions que movien amunt i avall la sorra. Es tracta de portar-la des de la part de llevant dels ports fins a les platges de ponent, on els temporals de garbí les deixen gairebé desertes. De fet, aquests moviments són els que per llei estarien obligats a fer els ports per compensar l'impacte al medi, ja que trenquen la dinàmica natural dels corrents marins i del moviment de la sorra. El compliment, però, es fa esperar any rere any davant la impotència dels alcaldes, que reclamen platges i passejos a la façana marítima cada vegada que se'n queden sense.

Els mateixos pescadors es van mobilitzar fa una setmana en assabentar-se de les intencions del govern de l'Estat de tornar a dragar el fons del mar per treure més sorra. La pressió del sector denunciant l'impacte mediambiental d'aquestes regeneracions sembla que ha tingut ressò, i s'han canviat els plans. «Ja sabem que el mar no és nostre, però tampoc és d'ells, i nosaltres n'hem de treure un profit», resumia el president de l'Associació d'Armadors d'Arts Menors de Catalunya, Ramon Tarribas.

L'actuació per regenerar les platges del Baix Maresme malmeses pels últims temporals d'aquest hivern s'ha de fer abans de l'estiu, tal com es va comprometre el secretari del Mar davant els alcaldes afectats. La urgència ha estat un dels motius pels quals també s'han mobilitzat els pescadors per evitar una altra regeneració, que seria la novena a les costes del Maresme. La plataforma que han creat aplega les confraries d'Arenys, Mataró, Calella i Montgat-Premià-el Masnou, a més de la de Blanes, i l'Associació d'Armadors d'Arts Menors de Catalunya, la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques, l'Associació Catalana d'Aqüicultura i el Centre de Recuperació d'Animals Marins. «Només demanem que ens diguin què volen fer, s'hauria de comptar amb la nostra experiència», diu Tarribas. La plataforma ha demanat a la direcció general de Pesca de la Generalitat que es creï una taula de treball per fer un seguiment de la regeneració. «Sembla que estan d'acord amb el fet que puguem ser-hi presents, i al mateix temps volem saber quines són les actuacions que es preveuen per fer estables les platges», explica. La demarcació de Costes està estudiant la dinàmica del litoral per evitar que la sorra torni a marxar amb altres temporals. Tot i que sempre s'ha parlat dels espigons submergits davant la costa, ara s'estudien d'altres actuacions com ara fer manteniments constants de sorra. «Més important que els espigons és un espai on establir la sorra; a més, amb tants passejos i dobles vies ens anem menjant platja i encara volem guanyar espai al mar», conclou Tarribas.