La llei d'educació de Catalunya, que actualment està finalitzant el seu tràmit en la comissió d'Educació i Universitats del Parlament de Catalunya, comportarà canvis per al conjunt del país i per a tota la comunitat educativa. En aquest sentit, diverses organitzacions representants de l'ampli espectre social, entre elles la Fundació Pere Tarrés, estan intervenint en aquesta comissió per presentar els seus plantejaments. Creiem que és bo difondre els criteris que vam defensar des d'una perspectiva àmplia evitant tot corporativisme. Al nostre entendre, una llei catalana d'educació, en aquest moment, com a mínim, ha de recollir cinc principis.

1. És imprescindible que sigui una llei d'educació de país, d'ampli consens, la qual cosa significa renúncies per part de tothom però també la possibilitat de donar estabilitat al sistema educatiu. Si és així serà la mostra de l'altura política del Parlament pensar per damunt de tot en la infància i en les conseqüències positives a mitjà termini per al conjunt de la societat. Una llei de consens, que no s'hagi de modificar si es produeix un canvi en la majoria de govern, evitant utilitzar l'educació com a arma de confrontació política, donaria una estabilitat al col·lectiu d'educadors evitant el trasbals que en el marc escolar suposa cada canvi normatiu.

2. Cal afavorir una màxima valoració social de l'educació. El consens ja seria un primer indicador d'aquesta valoració social. Cal dignificar la figura del mestre i el professor, dignificar la seva remuneració, però també incrementar l'exigència sobre el seu treball i els resultats d'aquest treball. Serà bona la millora de la seva formació que el marc de Bolonya suposa, però també cal ser més rigorosos amb l'accés a la professió: algú s'ha aturat a reflexionar sobre l'esforç que suposen les oposicions a cossos com el notariat, el registre de la propietat, l'especialització mèdica, si els comparem amb les oposicions als diferents cossos d'ensenyants?

3. Les famílies han de poder triar l'escola que millor respongui als seus interessos. L'eficàcia de les planificacions quan no respecten la llibertat individual va quedar demostrada a l'Europa de l'Est al segle passat. Fins i tot la lliure elecció del centre, un dret fonamental al nostre entendre, pot afavorir una sana competitivitat entre escoles sense oblidar mai la discriminació positiva amb mitjans per a aquells centres públics o concertats que atenen grups socials o infants amb dèficits previs d'aprenentatge o d'entorns poc estimulants pels quals cal garantir l'equitat de què la llei disposarà. Fins i tot, la llei podria incloure mesures compensatòries amb la matriculació per evitar els guetos per raons territorials tal com l'actual sistema planificat afavoreix.

4. Cal escoltar les veus autoritzades sobre l'educació. Salvador Cardús, Gregorio Luri, Jordi Galí, José Antonio Marina, tants mestres i professors poden donar la clau de volta per revertir situacions complexes o proposar millores al sistema... La nova llei ha d'afavorir una participació no corporativista sinó centrada en la qualitat a la qual s'arriba amb petites millores continuades.

5. Veritable gratuïtat de l'ensenyament per a tothom. Superant el tòpic que l'escola concertada detreu fons a l'ensenyament públic. Amb suficiència per a tothom. I destinant recursos a les activitats educatives al menjador escolar, casals d'estiu, acollida del matí, activitats extraescolars...

Cal superar que el criteri principal, per no dir l'únic, pel qual es trien les organitzacions que presten aquests serveis sigui el preu i, per tant, es decideixi en detriment de la qualitat. No és admissible la precarietat laboral dels educadors i educadores que presten aquest servei. Es llàstima que els professors hagin de suprimir les convivències de tres dies en una casa de colònies perquè algunes famílies no les poden pagar. És important tenir consciència que, sovint, les veritables discriminacions i on es palpen les diferències no és en el context de l'aula sinó en aquestes activitats complementàries també educatives.