«Hem fet un primer pas per garantir un pla de seguretat al territori i ara tenim tot aquest any per treballar-hi», indicava la subdelegada, Teresa Pallarès, per explicar el procés de redefinició dels plans d'emergència que tot just s'ha endegat. «I fins que no estigui plenament resolt aquest pla no començarà l'obra de tocar els llots», recordava, amb la qual cosa admetia implícitament que l'inici d'aquests treballs serà objecte de l'enèsim retard, ara com a mínim fins al 2010. És a dir, un altre any sobre les últimes prediccions, i almenys cinc sobre les primeres estimacions que l'Estat havia fet el 2004, segons les quals el 2005 s'iniciarien les tasques i el desembre del 2008 ja estarien acabades.

PLANS PROBLEMÀTICS
Pallarès concretava que el problema és que, un cop la Generalitat va haver redactat el pla global de seguretat, el setembre del 2007, i tots els ajuntaments han presentat els seus en l'àmbit municipal, a finals del 2008, «en alguns municipis s'han detectat noves necessitats que cal cobrir». I ho exemplificava: «Hi ha un poble de més de 4.000 habitants que preveia que tot el subministrament es fes amb cisternes, però això no ho veiem factible i per això s'hauran d'explorar altres vies.» Per esmenar aquest i altres errors; el pla global ja deia que tots els municipis de més de 2.000 habitants havien de presentar el seu pla específic, que els obligava en tots els casos a obrir nous pous (ara «s'està recavant informació per reestructurar el pla de seguretat» global, al qual després caldrà adequar tota la resta de plans locals). En tot cas, més enllà de la descontaminació de Flix, Pallarès diu que «els plans ja quedaran redactats pel dia de demà, de manera que cal una garantia de consens amb totes les parts, ja que els ajuntaments s'han de sentir segurs».