dimarts, 10 de febrer de 2009
> De la dependència d'Iberia a l'opció de Spanair
Es podria dir que el Prat patia iberiadependència. El corredor aeri de Barcelona a Madrid era el més transitat del món i Iberia el completava amb una xarxa de vols europeus des de Barcelona fins a l'explosió del negoci del baix cost. La competència de les companyies europees de nova generació com Easyjet, Ryanair o Vueling va fer que Iberia decidís replegar-se del Prat cap a Barajas. Va decidir crear per a Barcelona la seva línia de baix cost Clickair per acabar mantenint al Prat només el pont aeri, un pont aeri que també ha retallat capacitat per la competència del TAV. El 2008 l'aerolínia ha transportat 2,6 milions de passatgers des de Barcelona i més de 22 milions des de Madrid. En plena reordenació del sector, la fugida d'Iberia de Barcelona és el mateix que ha passat a Milà amb Alitalia. L'aerolínia italiana s'ha replegat a Roma i ha deixat l'aeroport de Milà tan despullat que ha caigut de la dotzena posició del rànquing europeu fins a la vintena en dos anys. Però l'alerta de Milà val arreu. Si un aeroport és el segon plat de la companyia principal que hi opera ho té mal parat per competir al món. Si avui el Prat no s'enfonsa com Milà és perquè la capital catalana és una marca turística i econòmica més important que la segona capital d'Itàlia. Però el Prat continua sent un aeroport de segona capital, amb vols estatals i europeus –no és un aeroport mundial amb una àmplia xarxa de vols de llarg recorregut cap a Amèrica i Àsia–. Dins d'aquest panorama, la compra de Spanair per part de l'empresariat català és la millor oportunitat. Spanair és al Prat la segona companyia, amb 4,1 milions de passatgers. Però avui encara en té més a Madrid (4,9 milions). Per fer del Prat la seva base, potser també li caldrà un replegament.
|
