El pressupost general de l'Estat es va fer sota unes previsions i supòsits erronis, que ignoraven que estem en una situació de greu crisi econòmica. Però el més curiós de tot és que, deixant de banda les previsions equivocades –reconegudes públicament pel ministre Solbes–, el pressupost és incompatible amb la proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic elaborada pel mateix ministeri.

El pressupost de l'Estat es divideix en dues parts: el pressupost de despeses i el d'ingressos. El pressupost de despeses està estructurat en diferents apartats anomenats «seccions». Cada secció és una unitat de despesa i s'hi recullen les diferents partides en què l'Estat es gastarà els diners. Així, per exemple, la secció 01 és la «casa de Sa Majestat el Rei», la secció 14 és el «Ministeri de Defensa» i la secció 60 és la «Seguretat Social». La secció més rellevant, des de l'òptica de la Generalitat de Catalunya, és la 32.

La secció 32 del pressupost de l'Estat és la dels «ens territorials», que conté la partida de «transferències a les comunitats autònomes (CA) per participació en ingressos de l'Estat». Aquesta partida recull aquella part dels impostos recaptats per l'Agència Tributària que l'Estat transferirà a les comunitats autònomes per contribuir al seu finançament.

Cal assenyalar que, simultàniament al procés d'elaboració d'aquest pressupost, l'equip del ministre Solbes estava preparant una proposta de nou model de finançament de les comunitats autònomes. La proposta va ser presentada públicament el dia 30 de desembre del 2008, només dotze dies després d'haver aprovat el pressupost de l'Estat. El document fet públic per Solbes portava per títol Reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d'Autonomia (proposta base per a un acord). En l'apartat 3 d'aquest document es parla dels «eixos de la reforma». Un d'aquests eixos és «l'augment de l'autonomia i la coresponsabilitat» i, a la pàgina 10 del text, hi diu: «Paral·lelament es potenciarà la coresponsabilitat de les comunitats autònomes i la transparència en l'atribució de recursos a les diferents administracions. Per això es proposa elevar al 50% la cessió a les comunitats autònomes de l'IRPF (actualment és el 33%) i de l'IVA (actualment és el 35%) i al 58% la cessió dels impostos especials (actualment és el 40% sobre la cervesa, el vi, els productes intermedis, l'alcohol i les begudes derivades, el tabac i els hidrocarburs).»

Per tant, la proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic, feta pel govern de Zapatero, generalitza, a totes les comunitats autònomes –excepte les que tenen concert econòmic: País Basc i Navarra– i a les ciutats de Ceuta i Melilla, la cessió dels percentatges de recaptació de l'IRPF, l'IVA i els impostos sobre consums especials que s'estableixen en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Els números no lliguen En el pressupost de l'Estat del 2009, la recaptació prevista d'IRPF és de 79.927 milions d'euros; la de l'IVA, de 35.531 milions d'euros, i la dels impostos sobre consums especials, d'11.253 milions d'euros. Si apliquem els percentatges de cessió de recaptació que diu la proposta sobre finançament autonòmic de Solbes, obtenim que l'Estat hauria de transferir enguany a les comunitats autònomes un total de 62.256 milions d'euros. En canvi, sorprenentment, la partida de «transferències a les comunitats autònomes per participació en ingressos de l'Estat» que hi ha a la secció 32 del pressupost general de l'Estat és només de 35.470 milions d'euros. Hi ha una diferència de 26.785 milions d'euros: es tracta d'un error, d'un engany o d'una broma de mal gust?