Les accions quotidianes de les persones suposen un consum d'energia que deixa rastre a la Terra. El ritme de consum actual ha sobrepassat la capacitat del planeta i, per tant, és insostenible. Marcel Coderch, doctor per l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) i conseller del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible, afirma que «dels sis mil milions de persones que hi ha al planeta, només una tercera part pot portar el nostre ritme de vida». Per afrontar el desafiament «hem de frenar el consum a les societats desenvolupades i fer polítiques de natalitat amb la finalitat de reduir la població del planeta», afegeix Coderch.

EL DECREIXEMENT
El doctor aposta pel decreixement, un moviment que s'oposa al sistema econòmic actual. «El primer que qüestiona el decreixement és el creixement continuat, ja que no és viable. En un món finit res pot créixer infinitament.» Decréixer no vol dir reduir el nivell de consum fins a extrems inhòspits, sinó prendre consciència que el consum d'energia actual és insostenible i actuar en conseqüència.

El repte és concebre un sistema que no necessiti créixer per funcionar. «Stuart Mill va parlar d'un sistema estacionari», apunta Coderch. Aquest sistema accepta que la Terra té uns límits i proposa viure de les energies que diàriament hi genera. «Hem de ser capaços de funcionar amb les energies renovables. No és viable cremar tota l'energia que hem acumulat durant molts i molts anys. En termes econòmics diríem que hem de viure dels interessos i no del capital.» També cal no generar més residus dels que la Terra pot absorbir.

UN FUTUR SOSTENIBLE
Tot i que les dades són pessimistes –es calcula que amb el ritme de vida actual l'any 2030 es necessitaria l'equivalent a dos planetes–, encara som a temps de rectificar i reconduir la situació perquè el planeta sigui sostenible. «Per sort, no hem gastat tota l'energia acumulada. Queden reserves i, a més, tenim els avantatges dels avenços tecnològics. Pot haver-hi un futur sostenible», afirma Coderch. Perquè això sigui possible, però, hem de reaccionar a temps. «El pitjor que podria passar és que destruíssim totes les reserves; si el creixement s'atura de sobte no serem capaços de reaccionar», afegeix.