«El discjòquei era l'amo de la nit perquè era el que realment movia la gent: el públic seguia els seus discjòqueis favorits allà on anessin i per això la majoria dels que són aquí han punxat a per tot.» Qui parla és Paco Baso, que va fer història a la ràdio gironina dels anys vuitanta amb l'àlies Paco Maco. Ara ha reunit alguns dels millors discjòqueis que van posar música a les més recordades discoteques gironines dels anys setanta i vuitanta, perquè tornin a recuperar l'ofici, cada dissabte a la Sala de Ball de Girona, a les sessions Singles. Remember music. Sí, es tracta de recordar, però també de tornar a disfrutar i ballar amb una música que encara té un públic fidel. «Abans, a les discoteques, hi havia molta més varietat d'estils musicals que no pas ara: des del funky, la música disco i el house fins al heavy metal per acabar la nit i algun pasdoble si feia falta», afirmen els implicats en el projecte Singles, la majoria dels quals presenten llargues i memorables credencials: Kim Fontanella, conegut com El Xino («El primer rappero de les comarques gironines»; a la foto, al fons amb ulleres de pasta), que va passar per Chaplin's, Metro, La Gatzara i Brisa; Joan Roig –al mig dels seus companys, amb jaqueta gris–, que del 1972 al 1994 va ocupar les cabines de La Piscina, Piscis, Llimbs, Don Carlo, Fashion's, Patrick's i Fannys; Ignasi Tor –amb barba i el disc de Guns N'Roses–, que va posar música a les nits de Brisa, Fashion's, Class, Imagine, Nova Pèrgola i La Suite; Josep Maria Pla –amb el disc de Supertramp–, que ja posava música a El Cortijo de Blanes el 1966 i molts anys després, a Platea, La Suite i Music-Hall; Josep Lluís López Zurita, Tato –en primer terme, amb el disc de Ric Ocasek dels Cars–, discjòquei del Marokko entre el 1982 i el 1984; Narcís Díez –tercer per la dreta, mig amagat–, del Piscis i La Gatzara, i també els que combinaven els clubs i la ràdio, com ara Paco Maco (segon per la dreta) i Narcís Carreras (primer per la dreta). A la foto falten J.R., fidel durant més de 20 anys al Dallas de Porqueres; Josep Maria Bernabé, Roke, del Rufus; Toni i Narcís, de l'antic Club Blau de Banyoles, i Ramon Vilaró, de Màquina, Chaplin's i Tiffany's.
Estem parlant de discjòqueis, quan ells en realitat sempre van ser punxadiscos: professionals ben pagats –sense arribar als extrems de les actuals estrelles del sector–, amants de la música i de la nit, «una vida molt divertida però també força dura». No neguen que des de la cabina tenien una situació privilegiada per lligar.
Tots es coneixien i es trobaven sovint a la botiga 9 Disc del carrer del Perill, on Miquel Berdala els proporcionava les últimes novetats discogràfiques, quan no anaven a buscar-les a Perpinyà, a Andorra i, els més afortunats, a Londres. Ara volen homenatjar el seu amic Berdala («Era un crack i una persona molt estimada pels discjòqueis») posant el seu nom a un premi que anualment destacarà la trajectòria d'un punxadiscos. «Ens ho hem passat molt bé i encara som capaços de fer que la gent s'ho passi bé», és el seu lema.
)
