El projecte de descontaminació del pantà de Flix, on hi ha acumulades més de 360.000 tones de fangs barrejats amb residus tòxics i radioactius, preveu la construcció d'un mur d'aïllament, d'una planta de tractament dels sediments i d'una cinta transportadora fins a l'abocador del Racó de la Pubilla, que podrà rebre fins a 200 tones de materials cada hora. Bàsicament, aquestes són les infraestructures que cal tenir construïdes abans d'iniciar l'extracció dels residus, un procés que segons el projecte es faria un mínim de 14 mesos després dels treballs preliminars al pantà de Flix. En aquest sentit, l'alcalde de Tortosa havia demanat a la CHE si podia ajornar la construcció dels pous uns mesos, tenint en compte la conflictivitat social, la desconfiança dels propietaris afectats i la falta de garanties de subministrament a Tortosa i al poble de Jesús. Però, sobretot, tenint en compte que no es podria donar una situació d'emergència al riu fins que comencés pròpiament l'extracció dels residus a l'embassament de Flix. Aquesta demanda no va ser escoltada, ja que el mateix projecte considera els pous d'emergència una qüestió urgent i prioritària.

De fet, la Generalitat ja havia advertit el setembre del 2007, durant la presentació del pla d'emergències de la descontaminació de l'Ebre, que els pous –inicialment previstos al marge esquerre del riu, al poble de Campredó– havien de començar a construir-se primer, perquè estiguessen a punt abans de la neteja del pantà. Així, la previsió era construir els pous de Campredó abans del 2008, ara fa un any. Finalment, els responsables del projecte tècnic van optar per construir els pous al marge dret, ja que l'aqüífer de Campredó donava menys garanties a l'hora de resistir un episodi de contaminació a l'Ebre. En canvi, els tècnics d'Acuamed van explicar que a la zona de Vinallop, a uns 70 metres de fondària, hi ha un segon aqüífer més ric, d'on esperen traure uns 1.200 litres per segon, amb un màxim de dotze pous.