Aforismes, reflexions sobre l'actualitat i pensaments íntims, escrits amb una precisa prosa poètica, configuren aquests Quaderns deltaics, amb què Josep Igual (Benicarló, 1966) deixa constància sobretot del pas dels dies: «Són pensaments i algunes pinzellades poètiques sobre la quotidianitat, que a vegades rep fortes convulsions, com van ser per exemple els atemptats de l'11 de setembre del 2001 a Nova York.» Precisament, els escrits aplegats a Quaderns deltaics van ser redactats entre els anys 2001 i 2007. Al llibre, Igual els ha aplegat en cinc capítols: «És una manera com una altra d'ordenar i donar estructura a les notes del dietari.»
Quaderns deltaics és l'última aportació literària de Josep Igual, un autor amb una trajectòria considerable que ha conreat sobretot la poesia però també la narrativa i el periodisme. Per la seva obra ha rebut guardons com ara el Ciutat de València de poesia el 1988, el Sebastià Juan Arbó de narrativa el 1997, el Vila de la Vall d'Uixó de narrativa el 1999, el J.M. Ribelles de poesia el 2000 i el Vila de l'Ametlla de Mar el 2005. El seu últim poemari editat és Ditades al vidre (2008). El 2007 va publicar el recull de narracions Faules mamíferes i l'antologia poètica Poemes escollits (1987-2007), i el 2006, els perfils biogràfics Retrats de butxaca i la novel·la Torn de nit, amb la qual va guanyar el premi narrativa Vila de l'Ametlla de Mar l'any 2005. Paral·lelament al vessant literari, ha musicat textos propis i d'altres autors com a cantautor. Ha editat el CD Sort de tu (1998) i ha fet recitals, una faceta, però, la de la música, que troba molt complicada: «És més difícil que la literatura. La música viu un moment difícil, i més la cançó d'autor, que no té circuits estables on poder fer concerts.»
Igual, nadiu del Maestrat, viu des de fa anys a Sant Carles de la Ràpita, on, diu, se sent «adoptat» com a autor ebrenc. Precisament sobre aquesta afiliació, l'escriptor ofereix una reflexió a Quaderns deltaics: «Tampoc no sé si sóc un escriptor de les terres ebrenques de ple dret, però farem el que bonament podrem. Tot sia per la pedagogia i els seus inventaris d'espècies vives.» Quan se li pregunta, però, si forma part de l'anomenada literatura ebrenca, matisa la sornegueria del dietari: «La literatura ebrenca és un moviment que ha sorgit de manera espontània. Ens hem conegut diversos autors, a partir també de la fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre. No crec que siguem un grup amb una unitat estètica o ideològica, però sí que podem compartir un imaginari. Jo sento com a propis Jesús Moncada, Gerard Vergés o Sebastià Juan Arbó.» També destaca que sent del Maestrat sempre s'ha sentit molt vinculat amb el territori de Tortosa, independentment dels intents de secessionisme lingüístic al País Valencià.
)
