L'incoronazione di Poppea és una òpera d'unes quatre hores de durada (amb pauses incloses). Bicket i Alden han tret poc les tisores. Només han escurçat l'últim quadre, després de constatar que hi ha massa reiteracions, i per fer un favor als espectadors que ja han tingut una alta dosi d'òpera. Tot i que la partitura ja vingués pautada per Monteverdi, Bicket i Alden han treballat la instrumentació, així com el color de les veus. Alden insisteix que aquesta partitura «aporta més flexibilitat que Haendel», per exemple. En aquest sentit, la soprano sueca Miah Persson (Poppea) celebra que la construcció del personatge en aquesta producció, lluny de regir-se per uns paràmetres rígids, «ens permet expressar com a individus». Això fa que cada funció sigui diferent, ja que hi ha dos repartiments que varien. Cada cop es confronten els intèrprets, sense unes regles inflexibles per respectar a banda de la mateixa trama: «Tenim dos repartiments, però ningú és titella de l'altre», comenta Alden.

A l'òpera, es confonen sexe, política i poder. Poppea aconsegueix ser reconeguda com a emperadriu de Roma, en convertir-se en esposa de Neró. Per arribar al tàlem de l'emperador ha calgut enganyar i assassinar. El llibret no maquilla l'ambició d'aquests dos personatges que la història recorda com un colèric dèspota i com una cortesana ambiciosa i sense escrúpols. És una visió humanista, un altre tret que el reconcilia amb la modernitat. En l'òpera cap protagonista és redimit pels autors, «ni el filòsof Sèneca, que és castigat com a col·laborador d'un règim criticable», diu el director d'escena. La màgia del llibret és que dóna una visió sofisticada del món a través de la bellesa i la passió.

Matabosch no entén per què encara no s'havia presentat mai L'incoronazione di Poppea al Liceu, una peça que té una certa tradició en el gènere líric tant per les solucions musicals de Monteverdi com per la trama, carregada de sarcasme.

La producció que ara es veurà al Liceu, tot i que s'ha rebutjat fer una aproximació paròdica al segle XXI, no menysté l'ocasió de fer gags amb transvestits, i de persuadir amb caràcters immorals.