«Germans Sàbat és i serà sobretot l'esforç i el treball de persones i associacions, com ara l'Associació de Veïns, que han treballat per la comunitat des del primer dia i han superat l'aïllament, els serveis deficitaris i els problemes de la vida quotidiana. Germans Sàbat és un veritable poble», afirmen al pròleg del llibre Germans Sàbat. 50 anys de poble. 1958-2008 els autors dels textos, Jordi Busquets i Jaume Prat. El Patronat Provincial de l'Habitatge va construir el Grup Germans Sàbat el 1958, en uns terrenys que aleshores eren al terme de Sant Gregori. El nucli estava integrat per 227 cases barates, de menys de 50 m², que havien d'ajudar a posar fi al barraquisme en algunes zones de Girona, com ara la llera del Ter, les Pedreres o Montjuïc. La majoria d'inquilins eren famílies treballadores immigrades d'altres punts de l'Estat. Al principi, els serveis eren precaris: els primers habitants no tenien enllumenat públic, ni subministrament d'aigua potable (la connexió definitiva a la xarxa municipal es va fer el 2001), ni pavimentació (no n'hi va haver fins al 1982), ni transport urbà i el clavegueram era molt precari.

Precisament van ser aquests problemes quotidians que van fer que els veïns treballessin braç a braç i que creessin un teixit associatiu ple de vida. És així que el barri va prendre consciència de poble, tot i que també hi va contribuir el fet que estigués aïllat de Girona –va passar a dependre'n administrativament el 1975– perquè les comunicacions eren pèssimes. De fet, ni els taxistes volien dur la gent a Germans Sàbat perquè, com que els carrers no estaven pavimentats, quedaven amb el cotxe ple de fang. Segons l'exalcalde Joaquim Nadal, el barri va fer un pas de gegant per integrar-se a Girona a partir de la construcció del pont de Fontajau i la millora dels dos ponts de la Barca, que «van crear un circuit que psicològicament acostava la ciutat nova a la ciutat i ajudava a la fusió entre nuclis separats per la història i units per la democràcia i la voluntat popular».