Hi ha grups ecologistes molt crítics amb la manera en què el sector eòlic s'està desenvolupant a Catalunya. Rebutgen la concentració dels molins en determinades comarques i proposen com a alternativa fer parcs a petita escala distribuïts pel territori i més propers a les àrees de més consum elèctric. Les empreses instal·ladores asseguren que no concentren els aerogeneradors per caprici sinó perquè només poden implantar els parcs allà on bufa el vent.

Tot i que no hi ha unanimitat entre els grups ecologistes, hi ha un sector important que en critica la massificació en comarques com la Terra Alta o la Ribera d'Ebre. Així s'ha posat de manifest en les jornades sobre la implantació territorial de les energies renovables celebrades recentment a Barcelona i on el geògraf i professor de la Rovira i Virgili, Sergi Saladié, va presentar una proposta alternativa a l'actual model d'expansió. Saladié critica que els parcs se situïn lluny dels grans centres consumidors i que «continuï havent-hi una predilecció per territoris pobres amb forts dèficits en finançament municipal». També qüestiona els elevats beneficis empresarials que només «deixen un 2% de la facturació al territori, quan si es desenvolupés des del territori la facturació podria arribar fins al 90%». Saladié posa com a exemple el cas de la Llacuna, a l'Anoia, un poble amb 875 habitants on amb la venda d'electricitat produïda per un únic aerogenerador de 0,23 MW, propietat de l'Ajuntament, es paga la factura municipal de la llum.

La proposta del geògraf, que comparteixen entitats com el Gepec, és fer petits parcs distribuïts pel territori i amb més implicació dels ajuntaments. El president d'Eoliccat, Ramon Carbonell, assegura que no concentren els parcs per gust sinó que estan condicionats pel vent. Saladié qüestiona aquesta afirmació i defensa que «hi ha bon vent a qualsevol lloc de Catalunya» perquè, segons subratlla, «el mapa eòlic marca les zones on hi ha vents amb velocitat alta i s'ha de tenir en compte que a partir dels 90 km/h s'aturen els aerogeneradors».

Altres entitats, com la Fundació Terra, acusen els opositors de «no entendre que el canvi climàtic és més important que l'impacte paisatgístic» i lamenten «el retard que porta Catalunya en l'expansió del sector per les múltiples traves administratives».

La instal·lació d'un parc eòlic pot costar més d'un milió d'euros i fins ara a Catalunya, segons ha denunciat Carbonell, el procés burocràtic pot allargar-se entre vuit o deu anys. Les previsions amb què treballa Eoliccat apunten que a curt termini l'energia pot crear uns 3.000 llocs de treball per a la construcció dels parcs, dels quals 350 es quedaran fixos per al seu manteniment.