La pròpia inquietud d'alguns habitants de Prat de Comte per la proximitat al municipi dels aerogeneradors dels parcs de Coll Ventós i Tossa del Vent va empènyer aquests pratdecomtins a formar una associació de veïns i veïnes i a reunir firmes per demostrar davant l'administració i les empreses promotores que la població aposta per una reubicació d'aquests molins. Aquesta associació ha arribat a reunir fins a 144 signatures i, si tenim en compte que la població pratdecomtina té 196 habitants, aquest nombre de firmes suma gairebé un 74% del municipi, tot i que les signatures s'han reunit entre habitants censats i no censats, però aquests últims tenen propietats al municipi.
IMPACTE SEVER AL MEDI
Durant una reunió de l'associació, el seu president, Jordi Pla, va afirmar que els veïns de Prat de Comte estan vivint una situació de «menyspreu» i que són tractats amb «prepotència» per part dels grups polítics, tant dels que van proposar el projecte (l'antic govern de Jordi Pujol) com dels que l'han tirat endavant (el tripartit). «I és que l'informe d'impacte mediambiental, publicat al DOGC l'any 2004, cataloga un impacte final del projecte com a sever», va denunciar Pla mentre llegia les declaracions finals de l'informe, i va afegir: «Encara no entenc perquè el secretari general del Departament d'Indústria del 2002, Oriol Pujol, va defensar la voluntat del seu pare i president del govern català, Jordi Pujol, perquè s'aprovessin els projectes si en aquells moments el mateix informe del Departament de Medi Ambient avaluava com a molt conflictiu el projecte del parc eòlic a Coll Ventós, i proposava comunicar al promotor la impossibilitat de fer-lo. Així doncs, serem nosaltres els que parlarem amb els promotors».
L'AVV de Prat de Comte ha rebut en tot moment el suport tant del Síndic de Greuges com de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta; però no pas del propi Ajuntament (CiU). «Volíem fer un referèndum popular, però el govern municipal ens ho va negar», lamentava el vicepresident de l'associació, David Pons.
A MENYS DE 500 METRES
Aquests dos parcs figuren en el mateix DOGC, a una distància de menys de 500 metres del nucli urbà. «No és només l'impacte visual o el soroll que generen, sinó que la població, envoltada de molins, no podrà créixer de cap manera», comentava Pons.